El pensament i la filosofia

Comentari de John Stuart Mill

2011-05-12T20:31:00.000+02:00

Idees principals

Mill en aquest text fa una distinció entre dos tipues de persones, les que senten plaer amb coses qeu per a alguns altres son insignificants que assoleixen la felicitat més facilment, i les que son conscients de que la seva felicitat es imperfecte però s'haven assumir bé aquesta càrrega.

Títol

Satisfets e insatisfets

Comentari

En aquest text de Mill afirma que son feliços aquells que senten un plaer per coses insignificants, pero que per a ell es alguna cosa superior. Mill defensa que els mes savis son els que accepten aquesta vida tal i com es i que aspiren a plaers mes superiors, com son els plaers intel·lectuals. Tal i com diu Mill en aquesta frase: Millor ser un home satisfet que un porc insatisfet, millor Sòcrates insatisfet que boig satisfet

La filosofia Kantiana

2011-05-12T20:20:00.000+02:00

En al filosofia Kantiana trobem similituts amb l'empirisme i el racionalisme. Té trets característics de l'empirisme perque Kant diu que tot coneixement comença amb les impressions que nosaltres rebem. Per part de les teories racionalistes trobem en que el coneixement es independent de l'experiència però només apareix quan es dona aquesta, les idees innates es troben avans de les idees a priori.

Realitat exterior

2011-05-12T19:44:00.000+02:00

Idees principals

Hume diu que la filosofia en aquest llibre es molt escèptica, i que tot el raonament humà es redueix en l’experiència i la creença acompanyada amb els hàbits de la vida. Hume diu que emprenem molt mes la raó en aquestes situacions perquè no ho podem evitar.

Títol

Hume, una filosofia escèptica.

Comentari

Hume en aquest fragment diu que l’escepticisme tendeix a donar-nos una visió de les imperfeccions i límits del nostre enteniment. Afirma que tot el nostre raonament es redueix en l’experiència, creença i l’hàbit de la nostra vida, es a dir, quan per exemple golpegem una bola de billar, la nostra experiència ens diu junt amb els hàbits que seguirà el mateix efecte de sempre, glopejar una bola, però no podem afirmar-ho rotundament, per això utilitzem la creença, crec que la bola glopejarà a l’altre bola.

Comentari de text: l'Abstract de hume

2011-05-12T19:37:00.000+02:00

Idees principals

Hume diu que tots els nostres arguments referents a alguna cosa del futur, Hume diu que estem determinats pel costum. Hume posa l’exemple de que una bola de billar que es mou en una direcció, la nostra ment ja s’anticipa al moviment de la bola, ja que pensem que seguirà aquella direcció. Això serien qüestions de fets. Per tan segons Hume no es la raó la guia de la vida sinó el costum en que nosaltres ens basem

Títol

El costum, la guia de la vida

Comentari

Hume, en aquest fragment de l’abstract diu que no podem estar segur que la naturalesa actuï com sempre, igualment el futur no podem esperar que sigui com el passat. Per això diu que estem determinats nomes pel costum, ja que a qualsevol cosa de la naturalesa , no podem esperar que es comporti com sempre a sigut, es a dir, si jo deixo caure un bolígraf, diu que possiblement caigui i es molt probable que sigui així, si torno a agafar a quest bolígraf i abans de deixar-lo caure dic, que es possible que no caigui, sinó que es quedi surant en l’aire, si poc succeir, però es molt probable que nos succeeixi això.

Comentari de text: investigació sobre l'enteniment humà.

2011-05-12T19:09:00.000+02:00

Idees principals

Huma diu en aquest fragment que els objectes de la investigació humana es poden dividir en relacions d’idees i questions de fet. Les primeres serien les que mai acabarien en contradicción, com el fet de que un triangle la suma dels seus angles formen 180 graus. En canvi les questions de fet si que poden caure en una contradiccio, com per exemple: El sol sortira dema, que ni hagi sortir durant tota la meva vida no implica que dema sortira, pero es posible que no sorti pero es mes probable que surti

Titol

Divisió dels objectes de raó

Comentari

Huma quan parla sobre els objecte de rao, es troven divitis en dos, relacions de idees, que es on es trobarien l’algebra, les matematiques, es a dir, allo del que no podem dubtar ja que es poden demostrat tot i que no estiguien en la naturalesa, per tant no podem dir que un triangle te quatre costats perque aixo seria una gran contradiccio i seria falsa, ja que es aixi i no pot ser d’altre manera.

Mentre que les questions de fets no es la rao la facultat de coneixement, sino l’experiencia sensible quan percebem o recordem quelcom. En les raons de fet el contrari sempre pot ser posible i no implica cap contraccio, el sol sortira dema, no tenim completament la certeza de si sortira o no, pero les nostres experiencies anteriors en san demostrat que fins avui si que a sortit el sol, pero qu tambe cap la possibilitat tot i que sigui minima que no sorti

Comentari de text: Identitat personal

2011-05-12T18:46:00.000+02:00

Idees principals

L’ànima és un conjunt de percepcions distintes totes elles unides. Totes les idees que nosaltres tenim , totes i cascuna d'aquestes idees provenen de impressions, excepte la idea de substància que aquesta no es deriva de cap impresió .

Títol

De que esta formada la ment ?

Comentari

En aquest text Hume diu que l'ànima està formada per un sistema de percepcions diferents. Descartes defensava que el pensament era l'essència de la ment, al contrari de Hume que ell defensava que esta format per tot allò que es particular llavors també ho son les percepcions que formen la nostra ment. Hume també afirma que la ment es un conjunt de percepcions on aquestes s'agrupen.

Comentari de Hume

2011-05-12T15:43:00.000+02:00

Idees principals

Huma diu en aquest fragment que els objectes de la investigació humana es poden dividir en relacions d’idees i questions de fet. Les primeres serien les que mai acabarien en contradicción, com el fet de que un triangle la suma dels seus angles formen 180 graus. En canvi les questions de fet si que poden caure en una contradiccio, com per exemple; El sol sortira dema, que ni hagi sortir durant tota la meva vida no implica que dema sortira, pero es posible que no sorti pero es mes probable que surti.

Titol
Dues visions diferents

Comentari

Huma quan parla sobre els objecte de rao, es troven divitis en dos, relacions de idees, que es on es trobarien l’algebra, les matematiques, es a dir, allò del que no podem dubtar ja que es poden demostrar tot i que no estiguin en la naturalesa, per tant no podem dir que un triangle te quatre costats perque aixo seria una gran contradiccio i seria falsa, ja que es així i no pot ser d’altre manera.
Mentre que les questions de fets no es la rao la facultat de coneixement, sino l’experiencia sensible quan percebem o recordem quelcom. En les raons de fet el contrari sempre pot ser posible i no implica cap contradicció, el sol sortira dema, no tenim completament la certeza de si sortira o no, pero les nostres experiencies anteriors ens han demostrat que fins avui si que a sortit el sol, però que tambe cap la possibilitat tot i que sigui minima que no sorti

Presentació Power Point sobre la moral de Kant

2011-04-06T20:57:00.001+02:00

La moral kantiana

View more presentations from JoseMaria4

Es aquest els millors dels mons possibles?

2011-03-03T19:30:00.001+01:00

Jo penso que aquest no es un dels millors mons possibles. Si aquesta pregunta la fem a moltes mes persones cadascuna tindria el seu millor món, ja que l’ompliria amb totes les seves idees i com ell cregui que hauria de ser, es a dir, en aquell moment seria com un Déu creador, tot i que nomes aquest món existiria en al seva ment. Ja que per a cadascuna de les persones diria que mai els humans passessin gana, no hi hagi guerres... però que totes aquestes persones i jo diguem com seria el nostre mon millor que l’actual no vol dir que aquest món existeixi, ja que cap comparteix la mateixa idea sobre aquets món possible.

Comentari de Descartes

2011-03-03T19:15:00.001+01:00

Idees principals

Descartes es suposa per a si mateix un geni maligne que l’hi enganya. Que aquest geni maligne utilitza aquest poder per a crear ilusions de les coses de la realitat, per tant descartes diu que no es refiara mai de l’ho que veu o senti, per tal d’aconseguir arriba a la veritat absoluta, i en el cas que no ho aconsegueixi, estara preparat per a preveure les ilusions d’aquest geni mlavat.

Titol

La realitat, meres ilusions.

Comentari

En aquest text, descart planteja d’hipòtesi d’un deu maligne que utilitza el seu poder per a crear ilusions, per tan Decart comença a dubtar de qualsevol cosas que els seus sentits captesin, per tan si aquest deu crea ilusions, vol dir que els sentits en enganyen. Decart va començar a dubtar de qualsevol cosas per petita que sigui, per quan dubte d’alguna ilusio creada per aquest deu, vol dir que esta pesant i si penso es que existeix, per tant l’unica cosa que sabem amb certesa es que el jo existeix, es a dir, sabem que existem

Comentari de Descartes

2011-03-03T19:05:00.001+01:00

Idees principals

Descartes diu que per asolir un coneixement universal ens hem de basar en quatre simples normes per tal d'aconsegui aquest coneixement.

Títol

quatre normes per assolir el coneixemet absolut

Comentari

En aquest fragment del discurs del mètode, obra de Descarte planteja simplement quatre normes lògiques per tal d'arribar al coneixement, ja que si pensessim més normes, finalment les infringiriem. Per tant, les quetre normes que crea es basen en: no dir que una cosa es certa sino estem completament segurs, quan tenim un problema dividir-lo en tantes parts com sigui possible, ordenar el problema segons la seva dificultat, i per ultim realitzar citacions llargues i completes d'aquest problema.

Sant Anselm

2011-03-03T18:45:00.000+01:00

En l'argument ontologic de Sant Alselm, intenta demostrar que Déu existeix, dient que Déu es l'èsser maximament perfecta el qual res no pot ser pensat, per tant Déu a d'existir necessariament, ja que no exixtir equivaldria a una contradicció, ja que aixó significaria que no seria perfecta, per tant segons sant Alselm Déu exixteix.

Però el problema de l'argument ontològic, que va ser criticat per alguns filòsof, es que afirma l'exixtencia de Déu basant-se en la propia ment, a partir de idees no podem afirmar certes coses de la nostra realitat.

Comentari de San Agustí

2011-03-03T18:35:00.001+01:00

Idees principals

En aquest text de San Agustí es basa en que quan Déu va crear el món, també va crear el temps, per tant no te sentit preguntar-se que hi habia abans de la creació del món, perque con que no hi estava creat el temps, no podem dir res.

Títol

Déu, creador del món i del temps

Comentari

En aquest fragment de les confessions, abro de San Agustí, dona importancia a Déu, a la creació del món i sobretot del temps, ja que quan va crear el món necessariamente va crear el temps, pero San Agustí parla de Déu com un èsser etern e intemporal, es a dir, Déu es troba fora del temps, no com els èssers humans que el temps en afecta.

Carta a meneceu

2011-03-03T17:45:00.001+01:00

Idees principals

En aquesta carta a Meneceu, Epicur diu que ja siguem vells o siguem joves no hem de deixar de filosofar, ja que filosofar per la persona vella vol dir recordar el passat, doncs això li proporciona felicitat. Epicur també parla de la mort, on no l’hem de tenir cap por, perquè con hi som la mort no hi es, i quan hi es nosaltres ja no hi som. Perquè el savi no rebutja el viure ve i tampoc ni te por de no viure, per tant no tenim que témer a la porFa també referències al futur, ja que diu que totalment no es nostre, però tampoc hem d’esperar-lo sabent que s’ha de complir una cosa determinada. Igualment els desitjos hi ha alguns que son naturals i altres vans, i dins d’aquests naturals hi trobem alguns que son necessaris i altres que simplement son naturals. Dels necessaris alguns es necessiten per assolir la felicitat, uns altres per el cos i altres benestar per la vida. Per això Epicur diu que el plaer es el principi i el fi de la vida feliç, i que escollim segons la norma del plaer i del dolor, però que a vegades renunciem als plaers per no sofrir un mal major.

Títol

Epicur, una visió de la vida hedonista.

Comentari

En aquesta carta, Epicur avarca diferents temes, primerament ens parla sobre que tenim que seguir fent filosofia ja que segons ell així aconseguir-me-la salut de l’ànima,tant els joves com els vells tenim que seguint filosofant perquè això el vell es sentirà feliç quan recordi el passat i el jove mirarà cap a un futur. No em de pensar en la mort ja que aquest pensament fa que durant la nostra vida estiguem preguntar-nos coses sobre la mort i degut això no estem sent feliços. En la mort no tenim que pensar perquè quan nosaltres hi som la mort no hi es i quan la mort i es nosaltres ja no hi som, es a dir, d’alguna manera la mort es el nostre final de la vida, però a la vegada no pertany, degut que quan no som, som merament matèria. Epicur també esmenta que tot i que el nostre futur no es completament nostre si que prenem decisions que afectaran aquest. També diu que hi ha desitjos naturals i uns altres que son vans, i dintre dels naturals trobem desitjos per el benestar del nostre cos, de la nostre anima , si aconseguim això viurem feliços. També parla sobre els plaers els quals les persones fem decisions basant-nos en els plaers i els dolors, però a vegades escollim el dolor perquè el plaer ens portaria un dolor molt mes gran.

Comentari text d'Aristòtil

2011-03-03T17:15:00.002+01:00

Idees principals

En aquest text Aristotil ens explica que ell anomena terme mitja allò que estar a la mateixa distancia l'un de l'altre, on ell parla de l'excés i el defecte, on segons ell en el terme mitja es trobaria la virtud. On al final Aristòtil parla sobre la virtud ètica.

Titol

La virtud ètica com a terme mitja.

Comentari

En aquest fragment de la virtud, que prove de l'etica Nicòmac, tracta com he dit abans saber estar en el terme mitja, ja que si nosaltres no ens trobem en el terme mitja i ens apropem cap a un dels extrems podem estar en el defecte/cobardia o en l'excés/temeritat. Per aixo els èssers humans han de buscar el terme mitja pero no en aquella cosa, sino el terme mitj relatiu a la nostra vida

Comentari text d'aristòtil

2011-03-03T17:06:00.001+01:00

Idees principals

En aquest text Aristòtil explica que l'acte es millor i molt més valuos que la potència, posan't diversos exemples finalmente aristòtil diu que els contraris tant en l'acte com en la potència no es poden donar a l'hora, pero un dels dos contraris en l'acte necessariamente sera el bé.

Titol

L'acte superior a la potència

Comentari

En aquest text Aristòtil parla sobre la superioritat de l'acte en la potència, ja que esta en potència vol dir arribar a ser, mentre que estar en acte vol dir ser, per tant nosaltres ja i som. També diu que estar en potència i en acte, els seus respectius contraris mai podran ser a la vegada, ja que si la potència te els dos contraris a la begada voldria dir que en l'acte també i seran, i aixó es impossible.

El demiürg

2010-11-07T00:52:00.000+01:00

Idees principals

En aquest text diu que tot el que neix, neix necessariament per alguna causa ja que no es possible néixer sense cap motiu. Diu que l’artesà es fixa en alguna cosa idèntica, i aquest s’esforça per realitzar al seva obra de la forma més bella possible. ja que si es fixessin es els models que han nascut la seva obra no seria bella.

Títol

La causa del naixement

Comentari

El text objecte de comentari, obra de Plató. Diu que quan naixem ho fem amb un únic motiu, , ja que néixer sense cap causa segon l’artesà no tindria causa, ja que quan naixem som una obra, que a fet l’artesà a partir d’una altre totalment bella. Però si l’artesà es fixes en allò que a nascut, no podria utilitzar aquest model per crear alguna cosa bella, ja que aquest es troba sotmès a canvi, i lo que al principi pot sembla bell, en un futur no ho semblarà, en canvi els models d’on l’artesà, aquella idea es eterna e immutable. Diu que aquest món es la més bela de les coses que en Demiürg n’ha estat la causa,però diu que per crear aquest món tant bell, el Demiürg s’ha basat en un altre de semblant i necessariament aquest món a d’existir, perquè sinó el nostre món no pot haver nascut d’aquella idea.

La naturalesa de les idees

2010-11-07T00:48:00.000+01:00

Idees principals.

En aquest fragment de Plató predominen les preguntes que formula Sòcrates, el seu mestre, sobre si les idees canvien. On Cebes respon que les idees no cambien.

Titol

L’immutibilitat de les idees

Comparació

Sòcrates com a protagonista va formulant unes preguntes on Cebes les fa negant contínuament. Aquest fragment vol explicar les idees dels aspectes ontològics de les idees, on afirmar l’exixtència d’una realitat invisible, que no podem percebre merament amb els sentits, on quest realitat invisible es eterna e immutable.

El mite de la caverna

2010-11-07T00:35:00.000+01:00

En el mite de la caverna hi trobem una sèrie de símbols que ens expliquen la relació dels dos móns, el món sensible i el món intel·ligible. Primerament el presoners simbolitzen l’unió entre el cos i l’ànima, aquest quan s’aconsegueixen alliberar del cos (l’ànima aconsegueix separar-se de la part impura). Aconsegueix veure que eren les formes i les llums, només eren simples representacions de la realitat. Comença l’escalada dura cap a l’exterior de la cova, es molt dura perquè pasar del món sensible al món intel·ligible es molt costos. Un cop fora la llum el sega tant que nomes va visualitzant les imatges reflectides en l’aigua, poc poc va coneixent les idees (els animals, les plantes), on finalment el sol que simbolitza el bé suprem.

Sòcrates

2010-11-07T00:21:00.000+01:00

Idees principals

Platò es pregunta que vol dir el déu que sentit te el seu mot, ell diu que no es una persona savia, llavors Platò va començar a investigar qui era la persona mes savia, mentre caminava es va trovar amb un home de l’estat i li comença a pregutar,al principi a Platò li semblava que era una persona savia i que tambe ell es creía que era savi pero en realitat no ho era i plato li va fer veura que no ersa sabia.Llavor segons Plato aquest home va ser el seu enemic, i aixi va tornar a investigar amb uns altres.

Titol

En busca de la saviessa

Comentari

El text objecte de comentar, obra de Plato, es pregunta quien significat te el.Per tal de buscar la veritat sobre la pregunta que es va fer,Plato busca a gent savia ja que ell creía que no era el mes savi de tots, primerament es trova amb un home de política, el qual Platò li va realitzan preguntes, primerament tant plato com ell estaven segurs de que era savi , pero finalment plato li va obrir el ulls, es a dir, d’alguna manera el va treure d’aquell pensament que es creía que ell era un dels mes savis, pero gracias a les preguntes de plato va veure que no ho era pas.

Degut a que li va mostrar la veritable saviesa plato es va guanyar un enemic.

Comparació entre Empèdocles, Anaxàgores i els atomistes

2010-11-07T00:06:00.000+01:00

Filosofia

Empèdocles

Empèdocles nascut al SV aC, la seva idea sobre l’esser es que estava format per els quatre elements( terra, aigua, aire i foc) que amb la seva unió i separació donaven lloc a la creació i destrucció. Compartia amb Parmènides el mateix punt de vista sobre l’esser de que es etern, i que no canvia. Una de les idees que va desarrollar es que de l’amor i del odi creen i destrueix, es a dir, ella creia que eren els motors que movien aquest món.

Anaxàgores

Anaxàgores nascut a l’any 500aC,també parteix de l’idea que no és possible que alguna cosa tingui un origen o un f, per consegüent, en el món de les coses hi ha d’haver una unitat originària en què hi és tot. Per a Anaxàgores els esser es componen de llavors anomenades homeomeries, que son eternes e immutables, que poden dividir-se infinitament i no tenen cap moviment, per això necessiten un element que les comenci a barrejar, que el va anomenar noûs (d’intel·lecte).

Els atomistes

Els atomistes tenint en compte al concepcio de Parmenides sobre l’esser etern e immutable, ells afegeixen que l’esser esta format per esers infinits (atoms), que aquests es distingeixen per la forma, l’ordre i la situacio.

Aquests atoms per tal de que es moguin necessiten un buit, en el qual es poden desplasar i ordenar, aixi segons Demòcrit es com s’origina i es configura el mon.

Comentari de Parmènides

2010-11-07T00:03:00.000+01:00

Idees principals

Parmenides diu que l’ésser es, i que no a sigut creat i no podrá deixar d’exixtir, perque sempre a estat i aixi es mantindra únic e immovil.Diu que lésser es el tot, el mateix es perfecte i cap cosa el pot igualar

Comentari

El text objecte de comentari, obra de Pàrmenides nascut a Elea, diu que l’ésser es quelcom que no a estat engendrat i que mai morirà, es a dir,ell mateix es únic, e infinit. L’ésser es si mateix no podrá superar els seus límits doncs ell es el valor absolut i no ho pot ser altre, ja que el limit es en si ,ell mateix.Pàrmenides pensa que del que a sigut no pot sortir res, es a dir, no podem ser éssers i al morir ens convertim en no-essers ja que d’alguna cosa que a existit no pot no neixer res, es a dir no pot deixar d’exixtir.Diu que l’ésser es perfecta com una esfera, no te cap cosa irregular, esa dir, tot es homogeni.

Podem comparar-lo amb la mentalitat d’Heràclit on ell creía que totes les coses están sotmeses a un canvi es a dir mai es manteixen iguals, aquesta teoría es diferent de al de Parmenides ja que ell creu que només exixteix un esser (monista) i que mai canvia, es mante estable.

Comentari Heràclid i Parmènides

2010-11-06T23:57:00.000+01:00

Idees principals (Heràclit)
Heràclit diu que la guerra es una cosa comuna per a totes les coses, i que totes succeeixen segons la guerra i la pau.
Idees principals (parmenides)
Parmenides diu que d’allò que parlem i pensem ha d’exixtir, i que ens em de desviar de la primera via de coneixement i despres d’aquella altre per la qual els homes caminen amb dos mentalitats
Comparació dels dos comentaris.

Els textos objectes de comentari tot i que son complemetament coses diferents, la opinio d’Heràclit es que totes les coses están regides per una serie de conflictes, es a dir podem dir que la guerra es al que destrueix pero la justicia es la que intenta equilibra el cosmos.en canvi segons parmenides en el seu text diu que d’allò que parlem i pensem a d’existir, si pensesm en les guerres segur que ni exixtiran conflictes de tota mena i si pensem en pau en la justicia que a d’equilibrar el cosmos, pero Pàrmenides diu que ens hem de desviar de la primera via de recerca i no caminar com a ignorants amb dos pensaments. Finalment acaba dient que tos es regresiu , es a dir, tot tornada a succeeixer una altra vegada.

Comentari 1

2010-11-06T23:40:00.000+01:00

El text objecte de comentari, obra d'Anaximandre, autor grec nascut l'any 610 a.C.En aquest fragment ens transmet l'idea d'un principi imerant en la vida, la mort i la materia.
Ens indica que allò que som, d'allò que estem disposat es quelcom que no ens pertany, que no es nostre.Es fruit d'un prèstec que hem de tornar. En el moment de neixer, rebem quelcom, això ens pertny d0urant un temps concret, es la materia. Aquesta creix, alimentant-se d'altres substàncies. La materia es retroalimentada. En el moment de la mort al nostra materia es prepara per refrondes i reciclar-se.

Presentació filosofía tema 11

2010-06-02T23:06:00.001+02:00

Presentació filosofia tema 11

View more presentations from JoseMaria4.

Comentari

2010-06-01T06:45:00.000+02:00

Idees principals
Epicur primerament fa una distinció entre els plaers i el dolor. Afirma que per aconseguir la felicitat necessitem evitar el dolor i buscar els plaers, però no escollim tots el plaers possibles sinó que fem una “selecció” per tal de que en un futur no es perjudiquessin, tot i això Epicur diu que n’hi ha ocasions que tenim que acceptar un dolor per que en un futur aquest ens pot donar més plaer. Epicur fa una petita reflexió dient que no tots els plaers es poden elegir igual que tots els dolors és un mal. Per això convé diferencia allò útil, d’allò inconvenient.
Títol
El plaer per aconseguir la felicitat.
Comentari
En aquest fragment, Epicur defensa clarament l’Epicureisme, que consisteix a saber diferenciar entre quins plaers seran mes intensos i duradors, però per diferenciar els plaers necessitem l’intel•lecte calculador (seny).
La podriem comparar amb la visió del plaer segons els Estoics, pensen que el destí condiciona la nostra vida i que per tant tenim que teni una pau interior, fer-se insensible tant al sofriment com a les opinions alieners, només així aconseguirem la felicitat.

Comentari

2010-06-01T06:35:00.000+02:00

Idees principals

Epicur primerament fa una distinció entre els plaers i el dolor. Afirma que per aconseguir la felicitat necessitem evitar el dolor i buscar els plaers, però no escollim tots el plaers possibles sinó que fem una “selecció” per tal de que en un futur no es perjudiquessin, tot i això Epicur diu que n’hi ha ocasions que tenim que acceptar un dolor per que en un futur aquest ens pot donar més plaer. Epicur fa una petita reflexió dient que no tots els plaers es poden elegir igual que tots els dolors és un mal. Per això convé diferencia allò útil, d’allò inconvenient.

Títol

El plaer per aconseguir la felicitat.

Comentari

En aquest fragment, Epicur defensa clarament l’Epicureisme, que consisteix a saber diferenciar entre quins plaers seran mes intensos i duradors, però per diferenciar els plaers necessitem l’intel·lecte calculador (seny).

La podriem comparar amb la visió del plaer segons els Estoics, pensen que el destí condiciona la nostra vida i que per tant tenim que teni una pau interior, fer-se insensible tant al sofriment com a les opinions alieners, només així aconseguirem la felicitat.

Definicions tema 9

2010-06-01T06:22:00.000+02:00

Hàbit: és la repetició d´actes en una mateixa direcció que ens predisposen a obrar.

Virtut: hàbit que ens predisposa a obrar bé.

Consciència moral: és la capacitat de distingir entre el que és bo i dolent.

Llibertat interna: és l’ absència de coacció interna (llibertat de la voluntat).

Llibertat externa: manca de coacció externa.

Condicionament: concepte filosòfic que afirma que l´home no té absoluta i total llibertat però si la suficient per ser responsable dels seus actes.

Destí: hi ha una llei que regeix l´ univers.

Determinisme genètic: veuen en la dotació genètica les causes de totes les nostres actuacions.

Determinisme econòmic: explica les diferents etapes històriques i la consciència humana determinada pel lloc que ocupem en el procés de producció.

Determinisme reduccionista: tota causa té un efecte i tot efecte té una causa.

Indeterminisme: afirmació radical de la llibertat.

Ús regulatiu: consisteix en investigar tots els fenòmens com si estiguessin produïts per una causa.

Autonomia moral: afirma que el subjecte es dóna a si mateix la llei pròpia.

Nivell preconvencional: nivell de consciència moral en el que una persona té per just el que satisfà els seus interessos.

Nivell postconvencional: nivells de consciència moral en el que la persona distingeix entre les normes de la societat i els principis morals universals.

Responsabilitat: concepte que ha d´ assumir la reparació dels dany fixat per les lleis.

Principi de responsabilitat: és el principi que defensa H. Jonas que defensa hem d´ assumir les conseqüències de les accions almenys no pitjor del que és ara.

Existencialisme: l’existència es anterior a l’ essència.
Autonomia: som nosaltres qui ens donem les nostres pròpies lleis.

Heteronomia: aquelles persones que segueixen la norma d’un altre i no la seva.

Definicions tema 9

2010-06-01T06:15:00.000+02:00

Hàbit: és la repetició d´actes en una mateixa direcció que ens predisposen a obrar.

Virtut: hàbit que ens predisposa a obrar bé.

Consciència moral: és la capacitat de distingir entre el que és bo i dolent.

Llibertat interna: és l’ absència de coacció interna (llibertat de la voluntat).

Llibertat externa: manca de coacció externa.

Condicionament: concepte filosòfic que afirma que l´home no té absoluta i total llibertat però si la suficient per ser responsable dels seus actes.

Destí: hi ha una llei que regeix l´ univers.

Determinisme genètic: veuen en la dotació genètica les causes de totes les nostres actuacions.

Determinisme econòmic: explica les diferents etapes històriques i la consciència humana determinada pel lloc que ocupem en el procés de producció.

Determinisme reduccionista: tota causa té un efecte i tot efecte té una causa.

Indeterminisme: afirmació radical de la llibertat.

Ús regulatiu: consisteix en investigar tots els fenòmens com si estiguessin produïts per una causa.

Autonomia moral: afirma que el subjecte es dóna a si mateix la llei pròpia.

Nivell preconvencional: nivell de consciència moral en el que una persona té per just el que satisfà els seus interessos.

Nivell postconvencional: nivells de consciència moral en el que la persona distingeix entre les normes de la societat i els principis morals universals.

Responsabilitat: concepte que ha d´ assumir la reparació dels dany fixat per les lleis.

Principi de responsabilitat: és el principi que defensa H. Jonas que defensa hem d´ assumir les conseqüències de les accions almenys no pitjor del que és ara.

Existencialisme: l’existència es anterior a l’ essència.
Autonomia: som nosaltres qui ens donem les nostres pròpies lleis.

Heteronomia: aquelles persones que segueixen la norma d’un altre i no la seva.

Ejercici pàgina 189

2010-06-01T06:05:00.000+02:00

A Europa viu una dona que pateix un tipus especial de càncer i es morirà aviat. Hi ha un medicament que els metges pensen que la pot salvar, És una forma de radio que un farmacèutic de la mateixa ciutat acaba de descobrir. La droga és cara, però el farmacèutic està cobrant deu vegades el que li ha costat fer-la. Va pagar 200 euros pel material i n’està cobrant 2000 per una petita dosi. El marit de la dona malalta, Heinz, demana diners a tothom que coneix, però només pot reunir 1000 euros, la meitat del que costa. Li diu al farmacèutic que la seva zona s’està morint i li suplica que li vengui el medicament més barat o que deixi que li pagui més endavant. El farmacèutic diu:
- No, jo el vaig descobrir i en trauré diners.
Heinz està desesperat i pensa atracar l’establiment per robar el medicament per a la seva dona
Heinz ha de robar el medicament?Per què o per què no?
Sí, en aquest cas es tracta de salvar una vida humana.
Si Heinz no estimés a la seva dona, hauria de robar el medicament per ella? És Heinz responsable del que li passi a la seva dona?Per què o per què no?
Crec que si tot i que ara lo l’estimes, ja que com he dit abans es tracta d’una vida humana i en part es responsable d’ella pel fet d’estar casat.
Té Heinz la mateixa responsabilitat amb la seva dona en cas que no l’estimi? Per què o per què no?
En aquesta situació crec que no ja que no l’estima i suposem que tampoc esta casada amb ella,llavors no te tanta responsabilitat.
Si suposem que la persona malalta no és la seva dona, sinó un estrany, Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?
No, ja que seria un estrany, es a dir, una persona que no coneixes de res.
La gent ha de fer qualsevol cosa per salvar la vida del altres en qualsevol cas?
Si sempre que no arribem a l’extrem de matar i que no suposi una falta molt greu.
El fet que Heinz robi va contra la llei. Això fa que sigui moralment dolent? La gent ha de fer tot el possible per evitar anar contra la llei?
Si roba el medicament clar que va encontra de la llei però es un acte justificat ja que ho ha intenta per el diàleg intentar pagar el medicament cada més i com no ho ha aconseguir la segona opció es per la força, com e dit abans els fins justifiquen els medis.

Comentari pàgina 183

2010-06-01T05:45:00.000+02:00

L’home, artífex de la seva propia vida

Idees principals

Sèneca diu que es el mateix viure benaventuradament que viure segons la naturalesa, es a dir, viure feliçment. Sèneca diu que tenim que conservar les aptituds que ens van donar al néixer, no permetre el domini ni la servitud, es a dir, ser lliures .Que confiem en els nostres instints i en la naturalesa.

Títol

La felicitat a traves de la naturalesa

Comentari

Sèneca ens explica que tenim que allunyar-nos de qualsevol luxe, ja que produeixen felicitat però no a llarg termini, ens aconsella a buscar alguna cosa que sigui bona i a la vegada duradora i que no ens fixéssim només en la aparença. N’hi ha vegades que estem quasi tota la vida al costat de al persona que ens faria feliç, però no ens adonem fins que ja no la tenim al costat nostre

Comentari

2010-05-31T21:31:00.000+02:00

Preguntes sobre Sartre

2010-05-31T21:29:00.001+02:00

Preguntes sobre Sartre
A quin corrent filosòfic pertany?
Existencialisme.

Quina concepció de la llibertat defensa?
Que tots els éssers humans som lliures sense excusa.

On va estudiar?
En l’escola normal superior de França.

Nom de la seva companya.
Simone de Beauvoir

Quin és el precedent filosòfic de Sartre?
La fenomenologia .

Què significa que l’existència és contingent?
Que nosaltres estem en el món per casualitat, que no hem nascut perquè el món ens necessiti, sinó per sort i atzar.

Títol de la seva primera novel•la important.
La nàusea.

L’existència té sentit?
Sartre desde el seu afer pernsa que la nostra existència no té sentit, depèn de nosaltres que tingui sentit.

Com es titula la conferència de Heidegger que el va influir?
Què és la metafísica?

Títol de la seva revista.
Les Tempes Modernes.

Quina és la seva posició sobre Déu?Desde el seu punt de vista deia que Déu no existia, ja que si Déu existia l’home no era lliure i per tant si l’home es lliure Déu no existeix.

Què significa l’infern són els altres?
Significa que és millor estar sol, ja que gràcies als altres sentim vergonya, ja que sabem que els altres pensen en nosaltres, que ens observen.

Títol del llibre que marca la seva incursió en el marxisme.
Crítica de la raó dialèctica.

Any que va rebre el premi Nobel. Perquè el va rebutjar?
1964, el rebutja per que pensa que l’èxit és el fi de la llibertat.

Per què va ser un inspirador de la revolta del 68.
Perquè estava en contra de la repressió de l’estat.

Títol del diari extremista que va dirigir.
La cause du peuple.

Què significa revolució perpètua?
Significa que has de revolucionar-te contínuament contra l’estat.

Què opina sobre el terrorisme?
Que és la bomba atòmica dels pobres.

Què significa que pensava contra ell mateix?
Que has de posar en dubte tot allò que t’han ensenyat.

Què significa que Sartre era una brúixola ètica?
Que orientava a la gent cap al seu pensament filosòfic, ja que la gent el seguia.

Comentari

2010-02-19T21:39:00.000+01:00

La cultura com a activitat simbólica
Títol: L’home en un món simbòlic
Les ideas principals
Rousseau diu que l’home es un animal depravat, perquè sobrepassa els seus límits de la vida, i que això no representa cap avantatge per a la naturalesa humana. Que l’ésser humà s’ha d’adaptar a les condiciones de la vida.Comentari

Rousseau diu que l’ésser humà d’alguna manera sempre te tendència a destruir tot el que l’envolta, en aquest fragment Rousseau l’expressa dient la següent frase “l’home es un animal depravat”.
Cassier també explica que l’ésser humà s’ha d’adaptar a la naturalesa ja que no només existeix un món nomes físic, sinó també un món simbòlic, del qual formen el llenguatge, el mite, l’art i la religió. També Cassier diu que l’home no pot arribar a la realitat física, sinó que a mida que va avançant cap a la realitat simbòlica, s’allunya encara mes de la realitat física.

Ernst Cassirer

Defineix

2010-02-19T18:43:00.000+01:00

Defineix

· Animal cultural: L’ésser humà es un animal peculiar, ja que sobre a l’ordre cultural, llenguatge, la tècnica, la moral, el dret, l’economia, l’art, la ciència i la religió, la cultura es la forma que te l’ésser humà d’adaptar-se al medi.

· Individualisme possessiu: L’ésser humà es l’ùnic propietari de la seva persona i de les seves capacitats i no deu res a la societat.

· Sociabilitat natural (Aristòtil): L’ésser humà necessita la societat i la cultura que aquesta li aporti per realitzar-se d’acord amb les seves capacitats. (Aristòtil afirma que l’ésser humà es social).

· Estat de naturalesa: Abstenció de la societat en el qual l’individu gaudeix de llibertat absoluta.

· Guerra de tots contra tots: L’estat de conflicte de l’ésser humà en estat de natura.

· Contractualisme: L’ésser humà no es social per natura, sino que ho és per un contracte.

· Antropologia cultural: Estudia la manera de viure dels diferents grups humans i l’evolució que ha experimentat.

· Socialització primària: Adopten els valors, usos i costums de la societat a la qual pertanyen.

· Socialització secundaria: S’interioritzen mons institucionals que contrasten amb el “món de base” adquirit en la socialització primària.

· Cultura: Compren tot allò que els éssers humans han produït per adaptar-se al seu entorn físic i social.

· Subcultura: Són cada unes de les cultures existents diferenciades per l’edat, el nivell socioeconòmic, la classe social, l’origen ètnic...

· Contracultura: Es un moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.

· Nous moviments socials: Responen al buit que moltes persones senten davant un futur incert i un present efímer.

· Civilització: Prové dels termes llatins civis (ciutadà), civita (ciutat). Parlar de civilització es parlar del que es propi de la ciutat.

· Etnocentrisme: Analitza des del punt de vista de la pròpia cultura, que es converteix en la mesura per valorar les altres.

· Relativisme cultural: Proposa analitzar les diverses cultures des dels seus pròpies valors i no des d’una cultura aliena, i recomana la tolerància cap a les diferents expressions culturals.

· Interculturalisme: Parteix del respecta de les altres cultures, però supera les mancances del relativisme cultura perquè propugna la trobada entre les diferents cultures en condicions d’igualtat.

· Multiculturalisme: Presencia de diferents cultures en un mateix territori.

· Universalisme: Es aquella que defensa que hi ha una moral mínima i uns valors compartits per totes les cultures.

· Aporofòbia: Es el rebuig i el menyspreu envers el pobre.

Com han de conviure les diferents cultures en un mateix territori ?

2010-02-19T18:40:00.000+01:00

Crec que per que dues cultures visquin en el mateix territori sense que hi hagi cap enfrontament ni problemes , les dues cultures han de respectar-se mútuament, per exemple:
La cultura externa que entra amb contacte amb la cultura d’un país, aquesta cultura externa, te
que habituar-se a els costums d’aquella cultura, d’aquella societat diferent de la del seu país, i respectar les mateixes normes i drets. Si aconseguim que aquesta cultura s’adapti totalment a les normes, cultures (en part) ..., el conviure entre les dues serà mes respectuós i sense cap disputa.
Però per una altra banda, la cultura interna del país també té que acceptar i respectar l’altre cultura sense cap discriminació i fent esforços per que la cultura estrangera aconsegueixi adaptar-se. Donant-li algunes ajudes com per exemple d’estudis perquè puguin socialitzar-se millor.

La ciutat, font de civilització

2010-02-19T18:28:00.000+01:00

Què entén l’autor per “civilització”

Es la unió de la ciutat i de l’home, la ciutat es capaç de dominar i domesticar a l’home fent que aprengui la cortesia, refinament.

Quina es la contribució de la ciutat a la civilització

Domestica l’home perquè sigui mes cortès, refinat i utilitzi el diàleg en lloc de la violència.

Busca informació sobre quatre ciutats que hagin estat influents en diferents èpoques històriques i indica quina ha estat la seva contribució especifica.

Comentari

2010-02-19T18:00:00.000+01:00

Títol

La cultura en la vida

Comentari

Montagu, la cultura es la manera de viure en el món i en la societat, que es com una manera de situar-se al món. Es la forma de vida d’un poble que la distingeix de les altres cultures segons la seva manera de viure.
Montagu diu i afirma que la cultura es un mitja que te un poble dins d’un territori amb les seves pròpies idees, religió, sentiments...la cultura es la que ajuda a l’ésser humà a sobreviure sobre el medi físic, fent que l’home respecti a les altres gracies a la cultura. La cultura es una forma que te l’ésser humà de viure, per això diu que la vida no s’imposa a la cultura sinó que es la cultura la que s’imposa a la vida.

Ashley Montagu

L'Antropologia

2010-02-15T12:08:00.000+01:00

L'antropologia (del grec grec άνθρωπος, anthropos, "ser humà", i logos, "coneixement"), és la ciència que estudia l'ésser humà de forma holística. Combinant en una sola disciplina els enfocaments de les ciències naturals, socials i humanes, l'antropologia és, sobretot, una ciència integradora. Se la pot definir com la ciència que s'ocupa d'estudiar l'origen i desenvolupament de tota la gamma de la variabilitat humana i les maneres de comportament socials a través del temps i l'espai, és a dir, del procés biosocial de l'existència de la raça humana. L'antropologia té com a objecte d'estudi a tots els humans i totes les dimensions de la Humanitat. Altres disciplines associades a l'antropologia són la lingüística i l'arqueologia. Es distingeix d'altres disciplines per la seva èmfasi en la relativitat cultural, la examinació a profunditat del context i les comparacions transculturals. Analitza l'home en el marc de la societat a què pertany, com a executor de cultura i, alhora, com a producte de la mateixa; el concepte de cultura és bàsic en antropologia. Es considera que la cultura és un tret bàsic de la natura humana, i que l'home té la capacitat de concebre el món de manera simbòlica, d'aprendre i de transmetre símbols, i de transformar el món, i ell mateix, utilitzant aquests símbols.

Alguns antropòlegs famosos:

Claude Lévi-Strauss

Martin Harris

Activitat :Pàg 120

2010-02-14T15:03:00.000+01:00

Quines idees exposades en el text et semblen encertades i quines no? Per que?
Trobo certes les idees següents; es cert que l’esser humà es lliure i per tant no pot perteneixer a cap persona, ja que no som un objecte que es pugui tenir . Cada persona es propietari i responsable de la seva persona i de les seves capacitats, cada individu te que saber quines son les seves capacitats i que tota acció repercuteix en alguna cosa. Cada persona te dret a treballar i a fer-se com a persona.
No trobo certes aquestes idees; les relacions humanes no totes son relacions comercials, una persona es pot relacionar sense demanar res a canvi un exemple són els amics.

Creus que d’individualisme possessiu està vigent avui en dia? En què ho notes?
Actualment crec que si, les persones, quan es relacionen la gran majoria es per fer negocis, cada persona busca lo millor per si mateix.

Comentari de text

2010-02-14T14:38:00.000+01:00

Títol
La verificació amb l’experiència
Idees principals.
Popper afirma que només acceptarà un sistema entre els científics si aquest esta afirmat per l’experiència. Un sistema científic, no pot ser etern sinó que serà refutat per una altra hipòtesi, Popper posa l’exemple de “plourà o no plourà aquí demà”, aquesta hipòtesi no pot ser refutada ja que dones les dues possibilitats en la formulació de d’hipòtesi, però si diem que “plourà aquí demà”, si que es podria refutar perquè nomes inclou una possibilitat i si aquesta no succeeix vol dir que és refutada.
Comentari
El text que exposa Popper defensa clarament el falsacionisme, on critica en raonament inductiu, i afirma que els enunciats depenen de la teoria des de la qual s’observen, ja que a partir d’enunciats singulars es conclou deductivament la falsedat d’enunciats universals.
Segons Popper una hipòtesi no es eterna, sinó que quedarà refutada, tot això comporta que segons Popper una hipòtesi es pot reconèixer com a científica si aquesta pot ser refutada per una altre. Ell no exigeix que una hipòtesi sigui sempre valida, sinó que sigui falsada.

Popper

Ho semblen o són reals?

2010-02-14T14:31:00.000+01:00

•Un triangle equilater: Real
•La mort: Real
•Que hem toqui la loteria en el sorteig del més que ve: Possible
•Lara Croft: Sembla real
•Napoleó Bonaparte: Va ser real
•Un miratge: Sembla real
•Una flor de plastic: Real
•El meu aprovat: Real
•La meva alegria per l’aprovat: Sembla real
•Els records de l’estiu: Sembla real
•El somni d’aquesta nit: Sembla real
•Els amics dels xats: Sembla real
•La meva imatge en un mirall: Sembla real
•El que sento en veure en una pel•lícula: Sembla real
•Una pel•lícula: Sembla real

Realisme o Idealisme

2009-12-13T13:21:00.000+01:00

Entre els dos mètodes trobo mes coherent el realisme, afirma que un objecte pot existir independentment de que el subjecte o no , mentre que d’idealisme diu que la realitat no existeix independentment del subjecte que la coneix, el subjecte es el centre del coneixement. Els realisme ens explica que un objecte pot existir sense que el subjecte el conegui, crec que el realisme es molt mes lògic, tu pots estar en un lloc vivint tota la vida,però que n’hi a més món del que tu coneixes, tot i que no l’hagis conegut o no hagis tingut cap contacte no significa que no existeixi.

Activitat 11, defineix

2009-12-12T15:37:00.000+01:00

Coneixement: Es la distinció entre l'activitat del coneixement i el resultat de tal activitat, relació entre subjecte i objecte.
Ultimitat: Donar respostes, de les quals no admet cap pregunta més.
Subject: Es el protagonista de l'acció del conèixer.
Creença (Kant): Creu que un enunciat es verdader, però no esta segur i per tant no té arguments per convèncer.
Interès emancipador: Busca alliberar als éssers humans de la dominació i la repressió.
Dogmatisme: Afirmació de la veritat absoluta.
Escepticisme: Afirma que no podem arribar a la veritat absoluta.
Perspectivisme: Manté que es pot arribar al coneixement de la realitat.
Realisme: L'object del coneixement existeix independentment del subjecte.
Idealisme: L'objecte del coneixement no hi pot existir sinó hi ha un subjecte.
Prejudicis: Són constitutius del coneixement on la raó no es pura sinó impura.
Ignorància: Es un estat de la ment en que s'admet els desconeixements sobre un assumpte determinat.
Autoritat: Una afirmació s'accepta com a certa perquè prové d'algú a qui es concedeix el crèdit pel coneixement que te de la matèria.
Veritat com a correspondència: El que pensem serà cert si quan ho comprovem coincideix amb la realitat empírica.
Criteri contextual: En virtud res és cert o fals aïlladament, sinó que els coneixements estan referits i connectats al sistema del saber.
Utilitat: Operativitat en la resolució dels problemes.
Consens: Acord entre un determinat grup de persones sobre un tema en concret.
Contingència: Actualment existeix, però pot deixar de existir o pot no haver existit mai.
Realitat virtual: Es la representació d'una realitat a traves de mitjans electrònics o psicològics.