dijous, 12 de maig del 2011

Comentari de John Stuart Mill


Idees principals

Mill en aquest text fa una distinció entre dos tipues de persones, les que senten plaer amb coses qeu per a alguns altres son insignificants que assoleixen la felicitat més facilment, i les que son conscients de que la seva felicitat es imperfecte però s'haven assumir bé aquesta càrrega.

Títol

Satisfets e insatisfets

Comentari

En aquest text de Mill afirma que son feliços aquells que senten un plaer per coses insignificants, pero que per a ell es alguna cosa superior. Mill defensa que els mes savis son els que accepten aquesta vida tal i com es i que aspiren a plaers mes superiors, com son els plaers intel·lectuals. Tal i com diu Mill en aquesta frase: Millor ser un home satisfet que un porc insatisfet, millor Sòcrates insatisfet que boig satisfet

La filosofia Kantiana


En al filosofia Kantiana trobem similituts amb l'empirisme i el racionalisme. Té trets característics de l'empirisme perque Kant diu que tot coneixement comença amb les impressions que nosaltres rebem. Per part de les teories racionalistes trobem en que el coneixement es independent de l'experiència però només apareix quan es dona aquesta, les idees innates es troben avans de les idees a priori.

Realitat exterior


Idees principals

Hume diu que la filosofia en aquest llibre es molt escèptica, i que tot el raonament humà es redueix en l’experiència i la creença acompanyada amb els hàbits de la vida. Hume diu que emprenem molt mes la raó en aquestes situacions perquè no ho podem evitar.

Títol

Hume, una filosofia escèptica.

Comentari

Hume en aquest fragment diu que l’escepticisme tendeix a donar-nos una visió de les imperfeccions i límits del nostre enteniment. Afirma que tot el nostre raonament es redueix en l’experiència, creença i l’hàbit de la nostra vida, es a dir, quan per exemple golpegem una bola de billar, la nostra experiència ens diu junt amb els hàbits que seguirà el mateix efecte de sempre, glopejar una bola, però no podem afirmar-ho rotundament, per això utilitzem la creença, crec que la bola glopejarà a l’altre bola.

Comentari de text: l'Abstract de hume


Idees principals

Hume diu que tots els nostres arguments referents a alguna cosa del futur, Hume diu que estem determinats pel costum. Hume posa l’exemple de que una bola de billar que es mou en una direcció, la nostra ment ja s’anticipa al moviment de la bola, ja que pensem que seguirà aquella direcció. Això serien qüestions de fets. Per tan segons Hume no es la raó la guia de la vida sinó el costum en que nosaltres ens basem

Títol

El costum, la guia de la vida

Comentari

Hume, en aquest fragment de l’abstract diu que no podem estar segur que la naturalesa actuï com sempre, igualment el futur no podem esperar que sigui com el passat. Per això diu que estem determinats nomes pel costum, ja que a qualsevol cosa de la naturalesa , no podem esperar que es comporti com sempre a sigut, es a dir, si jo deixo caure un bolígraf, diu que possiblement caigui i es molt probable que sigui així, si torno a agafar a quest bolígraf i abans de deixar-lo caure dic, que es possible que no caigui, sinó que es quedi surant en l’aire, si poc succeir, però es molt probable que nos succeeixi això.

Comentari de text: investigació sobre l'enteniment humà.


Idees principals

Huma diu en aquest fragment que els objectes de la investigació humana es poden dividir en relacions d’idees i questions de fet. Les primeres serien les que mai acabarien en contradicción, com el fet de que un triangle la suma dels seus angles formen 180 graus. En canvi les questions de fet si que poden caure en una contradiccio, com per exemple: El sol sortira dema, que ni hagi sortir durant tota la meva vida no implica que dema sortira, pero es posible que no sorti pero es mes probable que surti

Titol

Divisió dels objectes de raó

Comentari

Huma quan parla sobre els objecte de rao, es troven divitis en dos, relacions de idees, que es on es trobarien l’algebra, les matematiques, es a dir, allo del que no podem dubtar ja que es poden demostrat tot i que no estiguien en la naturalesa, per tant no podem dir que un triangle te quatre costats perque aixo seria una gran contradiccio i seria falsa, ja que es aixi i no pot ser d’altre manera.

Mentre que les questions de fets no es la rao la facultat de coneixement, sino l’experiencia sensible quan percebem o recordem quelcom. En les raons de fet el contrari sempre pot ser posible i no implica cap contraccio, el sol sortira dema, no tenim completament la certeza de si sortira o no, pero les nostres experiencies anteriors en san demostrat que fins avui si que a sortit el sol, pero qu tambe cap la possibilitat tot i que sigui minima que no sorti

Comentari de text: Identitat personal


Idees principals

L’ànima és un conjunt de percepcions distintes totes elles unides. Totes les idees que nosaltres tenim , totes i cascuna d'aquestes idees provenen de impressions, excepte la idea de substància que aquesta no es deriva de cap impresió .

Títol

De que esta formada la ment ?

Comentari

En aquest text Hume diu que l'ànima està formada per un sistema de percepcions diferents. Descartes defensava que el pensament era l'essència de la ment, al contrari de Hume que ell defensava que esta format per tot allò que es particular llavors també ho son les percepcions que formen la nostra ment. Hume també afirma que la ment es un conjunt de percepcions on aquestes s'agrupen.


Comentari de Hume


Idees principals

Huma diu en aquest fragment que els objectes de la investigació humana es poden dividir en relacions d’idees i questions de fet. Les primeres serien les que mai acabarien en contradicción, com el fet de que un triangle la suma dels seus angles formen 180 graus. En canvi les questions de fet si que poden caure en una contradiccio, com per exemple; El sol sortira dema, que ni hagi sortir durant tota la meva vida no implica que dema sortira, pero es posible que no sorti pero es mes probable que surti.

Titol
Dues visions diferents

Comentari

Huma quan parla sobre els objecte de rao, es troven divitis en dos, relacions de idees, que es on es trobarien l’algebra, les matematiques, es a dir, allò del que no podem dubtar ja que es poden demostrar tot i que no estiguin en la naturalesa, per tant no podem dir que un triangle te quatre costats perque aixo seria una gran contradiccio i seria falsa, ja que es així i no pot ser d’altre manera.
Mentre que les questions de fets no es la rao la facultat de coneixement, sino l’experiencia sensible quan percebem o recordem quelcom. En les raons de fet el contrari sempre pot ser posible i no implica cap contradicció, el sol sortira dema, no tenim completament la certeza de si sortira o no, pero les nostres experiencies anteriors ens han demostrat que fins avui si que a sortit el sol, però que tambe cap la possibilitat tot i que sigui minima que no sorti

dijous, 3 de març del 2011

Es aquest els millors dels mons possibles?


Jo penso que aquest no es un dels millors mons possibles. Si aquesta pregunta la fem a moltes mes persones cadascuna tindria el seu millor món, ja que l’ompliria amb totes les seves idees i com ell cregui que hauria de ser, es a dir, en aquell moment seria com un Déu creador, tot i que nomes aquest món existiria en al seva ment. Ja que per a cadascuna de les persones diria que mai els humans passessin gana, no hi hagi guerres... però que totes aquestes persones i jo diguem com seria el nostre mon millor que l’actual no vol dir que aquest món existeixi, ja que cap comparteix la mateixa idea sobre aquets món possible.

Comentari de Descartes


  • Idees principals

Descartes es suposa per a si mateix un geni maligne que l’hi enganya. Que aquest geni maligne utilitza aquest poder per a crear ilusions de les coses de la realitat, per tant descartes diu que no es refiara mai de l’ho que veu o senti, per tal d’aconseguir arriba a la veritat absoluta, i en el cas que no ho aconsegueixi, estara preparat per a preveure les ilusions d’aquest geni mlavat.

  • Titol

La realitat, meres ilusions.

  • Comentari

En aquest text, descart planteja d’hipòtesi d’un deu maligne que utilitza el seu poder per a crear ilusions, per tan Decart comença a dubtar de qualsevol cosas que els seus sentits captesin, per tan si aquest deu crea ilusions, vol dir que els sentits en enganyen. Decart va començar a dubtar de qualsevol cosas per petita que sigui, per quan dubte d’alguna ilusio creada per aquest deu, vol dir que esta pesant i si penso es que existeix, per tant l’unica cosa que sabem amb certesa es que el jo existeix, es a dir, sabem que existem

Comentari de Descartes


  • Idees principals

Descartes diu que per asolir un coneixement universal ens hem de basar en quatre simples normes per tal d'aconsegui aquest coneixement.

  • Títol

quatre normes per assolir el coneixemet absolut

  • Comentari

En aquest fragment del discurs del mètode, obra de Descarte planteja simplement quatre normes lògiques per tal d'arribar al coneixement, ja que si pensessim més normes, finalment les infringiriem. Per tant, les quetre normes que crea es basen en: no dir que una cosa es certa sino estem completament segurs, quan tenim un problema dividir-lo en tantes parts com sigui possible, ordenar el problema segons la seva dificultat, i per ultim realitzar citacions llargues i completes d'aquest problema.

Sant Anselm


En l'argument ontologic de Sant Alselm, intenta demostrar que Déu existeix, dient que Déu es l'èsser maximament perfecta el qual res no pot ser pensat, per tant Déu a d'existir necessariament, ja que no exixtir equivaldria a una contradicció, ja que aixó significaria que no seria perfecta, per tant segons sant Alselm Déu exixteix.

Però el problema de l'argument ontològic, que va ser criticat per alguns filòsof, es que afirma l'exixtencia de Déu basant-se en la propia ment, a partir de idees no podem afirmar certes coses de la nostra realitat.

Comentari de San Agustí


  • Idees principals

En aquest text de San Agustí es basa en que quan Déu va crear el món, també va crear el temps, per tant no te sentit preguntar-se que hi habia abans de la creació del món, perque con que no hi estava creat el temps, no podem dir res.

  • Títol

Déu, creador del món i del temps

  • Comentari

En aquest fragment de les confessions, abro de San Agustí, dona importancia a Déu, a la creació del món i sobretot del temps, ja que quan va crear el món necessariamente va crear el temps, pero San Agustí parla de Déu com un èsser etern e intemporal, es a dir, Déu es troba fora del temps, no com els èssers humans que el temps en afecta.

Carta a meneceu


  • Idees principals

En aquesta carta a Meneceu, Epicur diu que ja siguem vells o siguem joves no hem de deixar de filosofar, ja que filosofar per la persona vella vol dir recordar el passat, doncs això li proporciona felicitat. Epicur també parla de la mort, on no l’hem de tenir cap por, perquè con hi som la mort no hi es, i quan hi es nosaltres ja no hi som. Perquè el savi no rebutja el viure ve i tampoc ni te por de no viure, per tant no tenim que témer a la porFa també referències al futur, ja que diu que totalment no es nostre, però tampoc hem d’esperar-lo sabent que s’ha de complir una cosa determinada. Igualment els desitjos hi ha alguns que son naturals i altres vans, i dins d’aquests naturals hi trobem alguns que son necessaris i altres que simplement son naturals. Dels necessaris alguns es necessiten per assolir la felicitat, uns altres per el cos i altres benestar per la vida. Per això Epicur diu que el plaer es el principi i el fi de la vida feliç, i que escollim segons la norma del plaer i del dolor, però que a vegades renunciem als plaers per no sofrir un mal major.

  • Títol

Epicur, una visió de la vida hedonista.

  • Comentari

En aquesta carta, Epicur avarca diferents temes, primerament ens parla sobre que tenim que seguir fent filosofia ja que segons ell així aconseguir-me-la salut de l’ànima,tant els joves com els vells tenim que seguint filosofant perquè això el vell es sentirà feliç quan recordi el passat i el jove mirarà cap a un futur. No em de pensar en la mort ja que aquest pensament fa que durant la nostra vida estiguem preguntar-nos coses sobre la mort i degut això no estem sent feliços. En la mort no tenim que pensar perquè quan nosaltres hi som la mort no hi es i quan la mort i es nosaltres ja no hi som, es a dir, d’alguna manera la mort es el nostre final de la vida, però a la vegada no pertany, degut que quan no som, som merament matèria. Epicur també esmenta que tot i que el nostre futur no es completament nostre si que prenem decisions que afectaran aquest. També diu que hi ha desitjos naturals i uns altres que son vans, i dintre dels naturals trobem desitjos per el benestar del nostre cos, de la nostre anima , si aconseguim això viurem feliços. També parla sobre els plaers els quals les persones fem decisions basant-nos en els plaers i els dolors, però a vegades escollim el dolor perquè el plaer ens portaria un dolor molt mes gran.

Comentari text d'Aristòtil


  • Idees principals

En aquest text Aristotil ens explica que ell anomena terme mitja allò que estar a la mateixa distancia l'un de l'altre, on ell parla de l'excés i el defecte, on segons ell en el terme mitja es trobaria la virtud. On al final Aristòtil parla sobre la virtud ètica.

  • Titol

La virtud ètica com a terme mitja.

  • Comentari

En aquest fragment de la virtud, que prove de l'etica Nicòmac, tracta com he dit abans saber estar en el terme mitja, ja que si nosaltres no ens trobem en el terme mitja i ens apropem cap a un dels extrems podem estar en el defecte/cobardia o en l'excés/temeritat. Per aixo els èssers humans han de buscar el terme mitja pero no en aquella cosa, sino el terme mitj relatiu a la nostra vida

Comentari text d'aristòtil


  • Idees principals

En aquest text Aristòtil explica que l'acte es millor i molt més valuos que la potència, posan't diversos exemples finalmente aristòtil diu que els contraris tant en l'acte com en la potència no es poden donar a l'hora, pero un dels dos contraris en l'acte necessariamente sera el bé.

  • Titol

L'acte superior a la potència

  • Comentari

En aquest text Aristòtil parla sobre la superioritat de l'acte en la potència, ja que esta en potència vol dir arribar a ser, mentre que estar en acte vol dir ser, per tant nosaltres ja i som. També diu que estar en potència i en acte, els seus respectius contraris mai podran ser a la vegada, ja que si la potència te els dos contraris a la begada voldria dir que en l'acte també i seran, i aixó es impossible.



diumenge, 7 de novembre del 2010

El demiürg


Idees principals

En aquest text diu que tot el que neix, neix necessariament per alguna causa ja que no es possible néixer sense cap motiu. Diu que l’artesà es fixa en alguna cosa idèntica, i aquest s’esforça per realitzar al seva obra de la forma més bella possible. ja que si es fixessin es els models que han nascut la seva obra no seria bella.

Títol

La causa del naixement

Comentari

El text objecte de comentari, obra de Plató. Diu que quan naixem ho fem amb un únic motiu, , ja que néixer sense cap causa segon l’artesà no tindria causa, ja que quan naixem som una obra, que a fet l’artesà a partir d’una altre totalment bella. Però si l’artesà es fixes en allò que a nascut, no podria utilitzar aquest model per crear alguna cosa bella, ja que aquest es troba sotmès a canvi, i lo que al principi pot sembla bell, en un futur no ho semblarà, en canvi els models d’on l’artesà, aquella idea es eterna e immutable. Diu que aquest món es la més bela de les coses que en Demiürg n’ha estat la causa,però diu que per crear aquest món tant bell, el Demiürg s’ha basat en un altre de semblant i necessariament aquest món a d’existir, perquè sinó el nostre món no pot haver nascut d’aquella idea.

La naturalesa de les idees



Idees principals.

En aquest fragment de Plató predominen les preguntes que formula Sòcrates, el seu mestre, sobre si les idees canvien. On Cebes respon que les idees no cambien.

Titol

L’immutibilitat de les idees

Comparació

Sòcrates com a protagonista va formulant unes preguntes on Cebes les fa negant contínuament. Aquest fragment vol explicar les idees dels aspectes ontològics de les idees, on afirmar l’exixtència d’una realitat invisible, que no podem percebre merament amb els sentits, on quest realitat invisible es eterna e immutable.


El mite de la caverna


En el mite de la caverna hi trobem una sèrie de símbols que ens expliquen la relació dels dos móns, el món sensible i el món intel·ligible. Primerament el presoners simbolitzen l’unió entre el cos i l’ànima, aquest quan s’aconsegueixen alliberar del cos (l’ànima aconsegueix separar-se de la part impura). Aconsegueix veure que eren les formes i les llums, només eren simples representacions de la realitat. Comença l’escalada dura cap a l’exterior de la cova, es molt dura perquè pasar del món sensible al món intel·ligible es molt costos. Un cop fora la llum el sega tant que nomes va visualitzant les imatges reflectides en l’aigua, poc poc va coneixent les idees (els animals, les plantes), on finalment el sol que simbolitza el bé suprem.

Sòcrates

Idees principals

Platò es pregunta que vol dir el déu que sentit te el seu mot, ell diu que no es una persona savia, llavors Platò va començar a investigar qui era la persona mes savia, mentre caminava es va trovar amb un home de l’estat i li comença a pregutar,al principi a Platò li semblava que era una persona savia i que tambe ell es creía que era savi pero en realitat no ho era i plato li va fer veura que no ersa sabia.Llavor segons Plato aquest home va ser el seu enemic, i aixi va tornar a investigar amb uns altres.

Titol

En busca de la saviessa

Comentari

El text objecte de comentar, obra de Plato, es pregunta quien significat te el.Per tal de buscar la veritat sobre la pregunta que es va fer,Plato busca a gent savia ja que ell creía que no era el mes savi de tots, primerament es trova amb un home de política, el qual Platò li va realitzan preguntes, primerament tant plato com ell estaven segurs de que era savi , pero finalment plato li va obrir el ulls, es a dir, d’alguna manera el va treure d’aquell pensament que es creía que ell era un dels mes savis, pero gracias a les preguntes de plato va veure que no ho era pas.

Degut a que li va mostrar la veritable saviesa plato es va guanyar un enemic.

Comparació entre Empèdocles, Anaxàgores i els atomistes

Filosofia

Empèdocles

Empèdocles nascut al SV aC, la seva idea sobre l’esser es que  estava format per els quatre elements( terra, aigua, aire i foc) que amb la seva unió i separació donaven lloc a la creació i destrucció. Compartia amb Parmènides el mateix punt de vista sobre l’esser de que es etern, i que no canvia. Una de les idees que va desarrollar es que de l’amor i del odi creen i destrueix, es a dir, ella creia que eren els motors que movien aquest món.

Anaxàgores

Anaxàgores nascut a l’any 500aC,també parteix de l’idea que no és possible que alguna cosa tingui un origen o un f, per consegüent, en el món de les coses hi ha d’haver una unitat originària en què hi és tot. Per a Anaxàgores els esser es componen de llavors anomenades homeomeries, que son eternes e immutables, que poden dividir-se infinitament i no tenen cap moviment, per això necessiten un element que les comenci a barrejar, que el va anomenar noûs (d’intel·lecte).

Els atomistes

Els atomistes tenint en compte al concepcio de Parmenides sobre l’esser etern e immutable, ells afegeixen que l’esser esta format per esers infinits (atoms), que aquests es distingeixen per la forma, l’ordre i la situacio.

Aquests atoms per tal de que es moguin necessiten un buit, en el qual es poden desplasar i ordenar, aixi segons Demòcrit es com s’origina i es configura el mon.

Comentari de Parmènides



Idees principals

Parmenides diu que l’ésser es, i que no a sigut creat i no podrá deixar d’exixtir, perque sempre a estat i aixi es mantindra únic e immovil.Diu que lésser es el tot, el mateix es perfecte i cap cosa el pot igualar

Comentari

El text objecte de comentari, obra de Pàrmenides nascut a Elea, diu que l’ésser es quelcom que no a estat engendrat i que mai morirà, es a dir,ell mateix es únic, e infinit. L’ésser es si mateix no podrá superar els seus límits doncs ell es el valor absolut i no ho pot ser altre, ja que el limit es en si ,ell mateix.Pàrmenides pensa que del que a sigut no pot sortir res, es a dir, no podem ser éssers i al morir ens convertim en no-essers ja que d’alguna cosa que a existit no pot no neixer res, es a dir no pot deixar d’exixtir.Diu que l’ésser es perfecta com una esfera, no te cap cosa irregular, esa  dir, tot es homogeni.

Podem comparar-lo amb la mentalitat d’Heràclit on ell creía que totes les coses están sotmeses a un canvi es a dir mai es manteixen iguals, aquesta teoría es diferent de al de Parmenides ja que ell creu que només exixteix un esser (monista) i que mai canvia, es mante estable.



dissabte, 6 de novembre del 2010

Comentari Heràclid i Parmènides


Idees principals (Heràclit)
Heràclit diu que la guerra es una cosa comuna per a totes les coses, i que totes succeeixen segons la guerra i la pau.
Idees principals (parmenides)
Parmenides diu que d’allò que parlem i pensem ha d’exixtir, i que ens em de desviar de la primera via de coneixement i despres d’aquella altre per la qual els homes caminen amb dos mentalitats
Comparació dels dos comentaris.

Els textos objectes de comentari tot i que son complemetament coses diferents, la opinio d’Heràclit es que totes les coses están regides per una serie de conflictes, es a dir podem dir que la guerra es al que destrueix pero la justicia es la que intenta equilibra el cosmos.en canvi segons parmenides en el seu text diu que d’allò que parlem i pensem a d’existir, si pensesm en les guerres segur que ni exixtiran conflictes de tota mena i si pensem en pau en la justicia que a d’equilibrar el cosmos, pero Pàrmenides diu que ens hem de desviar de la primera via de recerca i no caminar com a ignorants amb dos pensaments. Finalment acaba dient que tos es regresiu , es a dir, tot tornada a succeeixer una altra vegada.