El demiürg

Idees principals

En aquest text diu que tot el que neix, neix necessariament per alguna causa ja que no es possible néixer sense cap motiu. Diu que l’artesà es fixa en alguna cosa idèntica, i aquest s’esforça per realitzar al seva obra de la forma més bella possible. ja que si es fixessin es els models que han nascut la seva obra no seria bella.

Títol

La causa del naixement

Comentari

El text objecte de comentari, obra de Plató. Diu que quan naixem ho fem amb un únic motiu, , ja que néixer sense cap causa segon l’artesà no tindria causa, ja que quan naixem som una obra, que a fet l’artesà a partir d’una altre totalment bella. Però si l’artesà es fixes en allò que a nascut, no podria utilitzar aquest model per crear alguna cosa bella, ja que aquest es troba sotmès a canvi, i lo que al principi pot sembla bell, en un futur no ho semblarà, en canvi els models d’on l’artesà, aquella idea es eterna e immutable. Diu que aquest món es la més bela de les coses que en Demiürg n’ha estat la causa,però diu que per crear aquest món tant bell, el Demiürg s’ha basat en un altre de semblant i necessariament aquest món a d’existir, perquè sinó el nostre món no pot haver nascut d’aquella idea.

La naturalesa de les idees

Idees principals.

En aquest fragment de Plató predominen les preguntes que formula Sòcrates, el seu mestre, sobre si les idees canvien. On Cebes respon que les idees no cambien.

Titol

L’immutibilitat de les idees

Comparació

Sòcrates com a protagonista va formulant unes preguntes on Cebes les fa negant contínuament. Aquest fragment vol explicar les idees dels aspectes ontològics de les idees, on afirmar l’exixtència d’una realitat invisible, que no podem percebre merament amb els sentits, on quest realitat invisible es eterna e immutable.

El mite de la caverna

En el mite de la caverna hi trobem una sèrie de símbols que ens expliquen la relació dels dos móns, el món sensible i el món intel·ligible. Primerament el presoners simbolitzen l’unió entre el cos i l’ànima, aquest quan s’aconsegueixen alliberar del cos (l’ànima aconsegueix separar-se de la part impura). Aconsegueix veure que eren les formes i les llums, només eren simples representacions de la realitat. Comença l’escalada dura cap a l’exterior de la cova, es molt dura perquè pasar del món sensible al món intel·ligible es molt costos. Un cop fora la llum el sega tant que nomes va visualitzant les imatges reflectides en l’aigua, poc poc va coneixent les idees (els animals, les plantes), on finalment el sol que simbolitza el bé suprem.

Sòcrates

Idees principals

Platò es pregunta que vol dir el déu que sentit te el seu mot, ell diu que no es una persona savia, llavors Platò va començar a investigar qui era la persona mes savia, mentre caminava es va trovar amb un home de l’estat i li comença a pregutar,al principi a Platò li semblava que era una persona savia i que tambe ell es creía que era savi pero en realitat no ho era i plato li va fer veura que no ersa sabia.Llavor segons Plato aquest home va ser el seu enemic, i aixi va tornar a investigar amb uns altres.

Titol

En busca de la saviessa

Comentari

El text objecte de comentar, obra de Plato, es pregunta quien significat te el.Per tal de buscar la veritat sobre la pregunta que es va fer,Plato busca a gent savia ja que ell creía que no era el mes savi de tots, primerament es trova amb un home de política, el qual Platò li va realitzan preguntes, primerament tant plato com ell estaven segurs de que era savi , pero finalment plato li va obrir el ulls, es a dir, d’alguna manera el va treure d’aquell pensament que es creía que ell era un dels mes savis, pero gracias a les preguntes de plato va veure que no ho era pas.

Degut a que li va mostrar la veritable saviesa plato es va guanyar un enemic.

Comparació entre Empèdocles, Anaxàgores i els atomistes

Filosofia

Empèdocles

Empèdocles nascut al SV aC, la seva idea sobre l’esser es que  estava format per els quatre elements( terra, aigua, aire i foc) que amb la seva unió i separació donaven lloc a la creació i destrucció. Compartia amb Parmènides el mateix punt de vista sobre l’esser de que es etern, i que no canvia. Una de les idees que va desarrollar es que de l’amor i del odi creen i destrueix, es a dir, ella creia que eren els motors que movien aquest món.

Anaxàgores

Anaxàgores nascut a l’any 500aC,també parteix de l’idea que no és possible que alguna cosa tingui un origen o un f, per consegüent, en el món de les coses hi ha d’haver una unitat originària en què hi és tot. Per a Anaxàgores els esser es componen de llavors anomenades homeomeries, que son eternes e immutables, que poden dividir-se infinitament i no tenen cap moviment, per això necessiten un element que les comenci a barrejar, que el va anomenar noûs (d’intel·lecte).

Els atomistes

Els atomistes tenint en compte al concepcio de Parmenides sobre l’esser etern e immutable, ells afegeixen que l’esser esta format per esers infinits (atoms), que aquests es distingeixen per la forma, l’ordre i la situacio.

Aquests atoms per tal de que es moguin necessiten un buit, en el qual es poden desplasar i ordenar, aixi segons Demòcrit es com s’origina i es configura el mon.

Comentari de Parmènides

Idees principals

Parmenides diu que l’ésser es, i que no a sigut creat i no podrá deixar d’exixtir, perque sempre a estat i aixi es mantindra únic e immovil.Diu que lésser es el tot, el mateix es perfecte i cap cosa el pot igualar

Comentari

El text objecte de comentari, obra de Pàrmenides nascut a Elea, diu que l’ésser es quelcom que no a estat engendrat i que mai morirà, es a dir,ell mateix es únic, e infinit. L’ésser es si mateix no podrá superar els seus límits doncs ell es el valor absolut i no ho pot ser altre, ja que el limit es en si ,ell mateix.Pàrmenides pensa que del que a sigut no pot sortir res, es a dir, no podem ser éssers i al morir ens convertim en no-essers ja que d’alguna cosa que a existit no pot no neixer res, es a dir no pot deixar d’exixtir.Diu que l’ésser es perfecta com una esfera, no te cap cosa irregular, esa  dir, tot es homogeni.

Podem comparar-lo amb la mentalitat d’Heràclit on ell creía que totes les coses están sotmeses a un canvi es a dir mai es manteixen iguals, aquesta teoría es diferent de al de Parmenides ja que ell creu que només exixteix un esser (monista) i que mai canvia, es mante estable.

Comentari Heràclid i Parmènides

Idees principals (Heràclit)
Heràclit diu que la guerra es una cosa comuna per a totes les coses, i que totes succeeixen segons la guerra i la pau.
Idees principals (parmenides)
Parmenides diu que d’allò que parlem i pensem ha d’exixtir, i que ens em de desviar de la primera via de coneixement i despres d’aquella altre per la qual els homes caminen amb dos mentalitats
Comparació dels dos comentaris.

Els textos objectes de comentari tot i que son complemetament coses diferents, la opinio d’Heràclit es que totes les coses están regides per una serie de conflictes, es a dir podem dir que la guerra es al que destrueix pero la justicia es la que intenta equilibra el cosmos.en canvi segons parmenides en el seu text diu que d’allò que parlem i pensem a d’existir, si pensesm en les guerres segur que ni exixtiran conflictes de tota mena i si pensem en pau en la justicia que a d’equilibrar el cosmos, pero Pàrmenides diu que ens hem de desviar de la primera via de recerca i no caminar com a ignorants amb dos pensaments. Finalment acaba dient que tos es regresiu , es a dir, tot tornada a succeeixer una altra vegada.

Comentari 1

El text objecte de comentari, obra d'Anaximandre, autor grec nascut l'any 610 a.C.En aquest fragment ens transmet l'idea d'un principi imerant en la vida, la mort i la materia.
Ens indica que allò que som, d'allò que estem disposat es quelcom que no ens pertany, que no es nostre.Es fruit d'un prèstec que hem de tornar. En el moment de neixer, rebem quelcom, això ens pertny d0urant un temps concret, es la materia. Aquesta creix, alimentant-se d'altres substàncies. La materia es retroalimentada. En el moment de la mort al nostra materia es prepara per refrondes i reciclar-se.

Presentació filosofía tema 11

Presentació filosofia tema 11

View more presentations from JoseMaria4.

Comentari

Idees principals
Epicur primerament fa una distinció entre els plaers i el dolor. Afirma que per aconseguir la felicitat necessitem evitar el dolor i buscar els plaers, però no escollim tots el plaers possibles sinó que fem una “selecció” per tal de que en un futur no es perjudiquessin, tot i això Epicur diu que n’hi ha ocasions que tenim que acceptar un dolor per que en un futur aquest ens pot donar més plaer. Epicur fa una petita reflexió dient que no tots els plaers es poden elegir igual que tots els dolors és un mal. Per això convé diferencia allò útil, d’allò inconvenient.
Títol
El plaer per aconseguir la felicitat.
Comentari
En aquest fragment, Epicur defensa clarament l’Epicureisme, que consisteix a saber diferenciar entre quins plaers seran mes intensos i duradors, però per diferenciar els plaers necessitem l’intel•lecte calculador (seny).
La podriem comparar amb la visió del plaer segons els Estoics, pensen que el destí condiciona la nostra vida i que per tant tenim que teni una pau interior, fer-se insensible tant al sofriment com a les opinions alieners, només així aconseguirem la felicitat.

Comentari

Idees principals

Epicur primerament fa una distinció entre els plaers i el dolor. Afirma que per aconseguir la felicitat necessitem evitar el dolor i buscar els plaers, però no escollim tots el plaers possibles sinó que fem una “selecció” per tal de que en un futur no es perjudiquessin, tot i això Epicur diu que n’hi ha ocasions que tenim que acceptar un dolor per que en un futur aquest ens pot donar més plaer. Epicur fa una petita reflexió dient que no tots els plaers es poden elegir igual que tots els dolors és un mal. Per això convé diferencia allò útil, d’allò inconvenient.

Títol

El plaer per aconseguir la felicitat.

Comentari

En aquest fragment, Epicur defensa clarament l’Epicureisme, que consisteix a saber diferenciar entre quins plaers seran mes intensos i duradors, però per diferenciar els plaers necessitem l’intel·lecte calculador (seny).

La podriem comparar amb la visió del plaer segons els Estoics, pensen que el destí condiciona la nostra vida i que per tant tenim que teni una pau interior, fer-se insensible tant al sofriment com a les opinions alieners, només així aconseguirem la felicitat.

Definicions tema 9

Hàbit: és la repetició d´actes en una mateixa direcció que ens predisposen a obrar.

Virtut: hàbit que ens predisposa a obrar bé.

Consciència moral: és la capacitat de distingir entre el que és bo i dolent.

Llibertat interna: és l’ absència de coacció interna (llibertat de la voluntat).

Llibertat externa: manca de coacció externa.

Condicionament: concepte filosòfic que afirma que l´home no té absoluta i total llibertat però si la suficient per ser responsable dels seus actes.

Destí: hi ha una llei que regeix l´ univers.

Determinisme genètic: veuen en la dotació genètica les causes de totes les nostres actuacions.

Determinisme econòmic: explica les diferents etapes històriques i la consciència humana determinada pel lloc que ocupem en el procés de producció.

Determinisme reduccionista: tota causa té un efecte i tot efecte té una causa.

Indeterminisme: afirmació radical de la llibertat.

Ús regulatiu: consisteix en investigar tots els fenòmens com si estiguessin produïts per una causa.

Autonomia moral: afirma que el subjecte es dóna a si mateix la llei pròpia.

Nivell preconvencional: nivell de consciència moral en el que una persona té per just el que satisfà els seus interessos.

Nivell postconvencional: nivells de consciència moral en el que la persona distingeix entre les normes de la societat i els principis morals universals.

Responsabilitat: concepte que ha d´ assumir la reparació dels dany fixat per les lleis.

Principi de responsabilitat: és el principi que defensa H. Jonas que defensa hem d´ assumir les conseqüències de les accions almenys no pitjor del que és ara.

Existencialisme: l’existència es anterior a l’ essència.
Autonomia: som nosaltres qui ens donem les nostres pròpies lleis.

Heteronomia: aquelles persones que segueixen la norma d’un altre i no la seva.

Definicions tema 9

Hàbit: és la repetició d´actes en una mateixa direcció que ens predisposen a obrar.

Virtut: hàbit que ens predisposa a obrar bé.

Consciència moral: és la capacitat de distingir entre el que és bo i dolent.

Llibertat interna: és l’ absència de coacció interna (llibertat de la voluntat).

Llibertat externa: manca de coacció externa.

Condicionament: concepte filosòfic que afirma que l´home no té absoluta i total llibertat però si la suficient per ser responsable dels seus actes.

Destí: hi ha una llei que regeix l´ univers.

Determinisme genètic: veuen en la dotació genètica les causes de totes les nostres actuacions.

Determinisme econòmic: explica les diferents etapes històriques i la consciència humana determinada pel lloc que ocupem en el procés de producció.

Determinisme reduccionista: tota causa té un efecte i tot efecte té una causa.

Indeterminisme: afirmació radical de la llibertat.

Ús regulatiu: consisteix en investigar tots els fenòmens com si estiguessin produïts per una causa.

Autonomia moral: afirma que el subjecte es dóna a si mateix la llei pròpia.

Nivell preconvencional: nivell de consciència moral en el que una persona té per just el que satisfà els seus interessos.

Nivell postconvencional: nivells de consciència moral en el que la persona distingeix entre les normes de la societat i els principis morals universals.

Responsabilitat: concepte que ha d´ assumir la reparació dels dany fixat per les lleis.

Principi de responsabilitat: és el principi que defensa H. Jonas que defensa hem d´ assumir les conseqüències de les accions almenys no pitjor del que és ara.

Existencialisme: l’existència es anterior a l’ essència.
Autonomia: som nosaltres qui ens donem les nostres pròpies lleis.

Heteronomia: aquelles persones que segueixen la norma d’un altre i no la seva.

Ejercici pàgina 189

A Europa viu una dona que pateix un tipus especial de càncer i es morirà aviat. Hi ha un medicament que els metges pensen que la pot salvar, És una forma de radio que un farmacèutic de la mateixa ciutat acaba de descobrir. La droga és cara, però el farmacèutic està cobrant deu vegades el que li ha costat fer-la. Va pagar 200 euros pel material i n’està cobrant 2000 per una petita dosi. El marit de la dona malalta, Heinz, demana diners a tothom que coneix, però només pot reunir 1000 euros, la meitat del que costa. Li diu al farmacèutic que la seva zona s’està morint i li suplica que li vengui el medicament més barat o que deixi que li pagui més endavant. El farmacèutic diu:
- No, jo el vaig descobrir i en trauré diners.
Heinz està desesperat i pensa atracar l’establiment per robar el medicament per a la seva dona
Heinz ha de robar el medicament?Per què o per què no?
Sí, en aquest cas es tracta de salvar una vida humana.
Si Heinz no estimés a la seva dona, hauria de robar el medicament per ella? És Heinz responsable del que li passi a la seva dona?Per què o per què no?
Crec que si tot i que ara lo l’estimes, ja que com he dit abans es tracta d’una vida humana i en part es responsable d’ella pel fet d’estar casat.
Té Heinz la mateixa responsabilitat amb la seva dona en cas que no l’estimi? Per què o per què no?
En aquesta situació crec que no ja que no l’estima i suposem que tampoc esta casada amb ella,llavors no te tanta responsabilitat.
Si suposem que la persona malalta no és la seva dona, sinó un estrany, Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?
No, ja que seria un estrany, es a dir, una persona que no coneixes de res.
La gent ha de fer qualsevol cosa per salvar la vida del altres en qualsevol cas?
Si sempre que no arribem a l’extrem de matar i que no suposi una falta molt greu.
El fet que Heinz robi va contra la llei. Això fa que sigui moralment dolent? La gent ha de fer tot el possible per evitar anar contra la llei?
Si roba el medicament clar que va encontra de la llei però es un acte justificat ja que ho ha intenta per el diàleg intentar pagar el medicament cada més i com no ho ha aconseguir la segona opció es per la força, com e dit abans els fins justifiquen els medis.

Comentari pàgina 183

L’home, artífex de la seva propia vida

Idees principals

Sèneca diu que es el mateix viure benaventuradament que viure segons la naturalesa, es a dir, viure feliçment. Sèneca diu que tenim que conservar les aptituds que ens van donar al néixer, no permetre el domini ni la servitud, es a dir, ser lliures .Que confiem en els nostres instints i en la naturalesa.

Títol

La felicitat a traves de la naturalesa

Comentari

Sèneca ens explica que tenim que allunyar-nos de qualsevol luxe, ja que produeixen felicitat però no a llarg termini, ens aconsella a buscar alguna cosa que sigui bona i a la vegada duradora i que no ens fixéssim només en la aparença. N’hi ha vegades que estem quasi tota la vida al costat de al persona que ens faria feliç, però no ens adonem fins que ja no la tenim al costat nostre