Presentació filosofia tema 11
View more presentations from JoseMaria4.
dimecres, 2 de juny del 2010
dimarts, 1 de juny del 2010
Comentari
Idees principals
Epicur primerament fa una distinció entre els plaers i el dolor. Afirma que per aconseguir la felicitat necessitem evitar el dolor i buscar els plaers, però no escollim tots el plaers possibles sinó que fem una “selecció” per tal de que en un futur no es perjudiquessin, tot i això Epicur diu que n’hi ha ocasions que tenim que acceptar un dolor per que en un futur aquest ens pot donar més plaer. Epicur fa una petita reflexió dient que no tots els plaers es poden elegir igual que tots els dolors és un mal. Per això convé diferencia allò útil, d’allò inconvenient.
Títol
El plaer per aconseguir la felicitat.
Comentari
En aquest fragment, Epicur defensa clarament l’Epicureisme, que consisteix a saber diferenciar entre quins plaers seran mes intensos i duradors, però per diferenciar els plaers necessitem l’intel•lecte calculador (seny).
La podriem comparar amb la visió del plaer segons els Estoics, pensen que el destí condiciona la nostra vida i que per tant tenim que teni una pau interior, fer-se insensible tant al sofriment com a les opinions alieners, només així aconseguirem la felicitat.
Epicur primerament fa una distinció entre els plaers i el dolor. Afirma que per aconseguir la felicitat necessitem evitar el dolor i buscar els plaers, però no escollim tots el plaers possibles sinó que fem una “selecció” per tal de que en un futur no es perjudiquessin, tot i això Epicur diu que n’hi ha ocasions que tenim que acceptar un dolor per que en un futur aquest ens pot donar més plaer. Epicur fa una petita reflexió dient que no tots els plaers es poden elegir igual que tots els dolors és un mal. Per això convé diferencia allò útil, d’allò inconvenient.
Títol
El plaer per aconseguir la felicitat.
Comentari
En aquest fragment, Epicur defensa clarament l’Epicureisme, que consisteix a saber diferenciar entre quins plaers seran mes intensos i duradors, però per diferenciar els plaers necessitem l’intel•lecte calculador (seny).
La podriem comparar amb la visió del plaer segons els Estoics, pensen que el destí condiciona la nostra vida i que per tant tenim que teni una pau interior, fer-se insensible tant al sofriment com a les opinions alieners, només així aconseguirem la felicitat.
Comentari
Idees principals
Epicur primerament fa una distinció entre els plaers i el dolor. Afirma que per aconseguir la felicitat necessitem evitar el dolor i buscar els plaers, però no escollim tots el plaers possibles sinó que fem una “selecció” per tal de que en un futur no es perjudiquessin, tot i això Epicur diu que n’hi ha ocasions que tenim que acceptar un dolor per que en un futur aquest ens pot donar més plaer. Epicur fa una petita reflexió dient que no tots els plaers es poden elegir igual que tots els dolors és un mal. Per això convé diferencia allò útil, d’allò inconvenient.
Títol
El plaer per aconseguir la felicitat.
Comentari
En aquest fragment, Epicur defensa clarament l’Epicureisme, que consisteix a saber diferenciar entre quins plaers seran mes intensos i duradors, però per diferenciar els plaers necessitem l’intel·lecte calculador (seny).
La podriem comparar amb la visió del plaer segons els Estoics, pensen que el destí condiciona la nostra vida i que per tant tenim que teni una pau interior, fer-se insensible tant al sofriment com a les opinions alieners, només així aconseguirem la felicitat.
Epicur primerament fa una distinció entre els plaers i el dolor. Afirma que per aconseguir la felicitat necessitem evitar el dolor i buscar els plaers, però no escollim tots el plaers possibles sinó que fem una “selecció” per tal de que en un futur no es perjudiquessin, tot i això Epicur diu que n’hi ha ocasions que tenim que acceptar un dolor per que en un futur aquest ens pot donar més plaer. Epicur fa una petita reflexió dient que no tots els plaers es poden elegir igual que tots els dolors és un mal. Per això convé diferencia allò útil, d’allò inconvenient.
Títol
El plaer per aconseguir la felicitat.
Comentari
En aquest fragment, Epicur defensa clarament l’Epicureisme, que consisteix a saber diferenciar entre quins plaers seran mes intensos i duradors, però per diferenciar els plaers necessitem l’intel·lecte calculador (seny).
La podriem comparar amb la visió del plaer segons els Estoics, pensen que el destí condiciona la nostra vida i que per tant tenim que teni una pau interior, fer-se insensible tant al sofriment com a les opinions alieners, només així aconseguirem la felicitat.
Definicions tema 9
Hàbit: és la repetició d´actes en una mateixa direcció que ens predisposen a obrar.
Virtut: hàbit que ens predisposa a obrar bé.
Consciència moral: és la capacitat de distingir entre el que és bo i dolent.
Llibertat interna: és l’ absència de coacció interna (llibertat de la voluntat).
Llibertat externa: manca de coacció externa.
Condicionament: concepte filosòfic que afirma que l´home no té absoluta i total llibertat però si la suficient per ser responsable dels seus actes.
Destí: hi ha una llei que regeix l´ univers.
Determinisme genètic: veuen en la dotació genètica les causes de totes les nostres actuacions.
Determinisme econòmic: explica les diferents etapes històriques i la consciència humana determinada pel lloc que ocupem en el procés de producció.
Determinisme reduccionista: tota causa té un efecte i tot efecte té una causa.
Indeterminisme: afirmació radical de la llibertat.
Ús regulatiu: consisteix en investigar tots els fenòmens com si estiguessin produïts per una causa.
Autonomia moral: afirma que el subjecte es dóna a si mateix la llei pròpia.
Nivell preconvencional: nivell de consciència moral en el que una persona té per just el que satisfà els seus interessos.
Nivell postconvencional: nivells de consciència moral en el que la persona distingeix entre les normes de la societat i els principis morals universals.
Responsabilitat: concepte que ha d´ assumir la reparació dels dany fixat per les lleis.
Principi de responsabilitat: és el principi que defensa H. Jonas que defensa hem d´ assumir les conseqüències de les accions almenys no pitjor del que és ara.
Existencialisme: l’existència es anterior a l’ essència.
Autonomia: som nosaltres qui ens donem les nostres pròpies lleis.
Heteronomia: aquelles persones que segueixen la norma d’un altre i no la seva.
Virtut: hàbit que ens predisposa a obrar bé.
Consciència moral: és la capacitat de distingir entre el que és bo i dolent.
Llibertat interna: és l’ absència de coacció interna (llibertat de la voluntat).
Llibertat externa: manca de coacció externa.
Condicionament: concepte filosòfic que afirma que l´home no té absoluta i total llibertat però si la suficient per ser responsable dels seus actes.
Destí: hi ha una llei que regeix l´ univers.
Determinisme genètic: veuen en la dotació genètica les causes de totes les nostres actuacions.
Determinisme econòmic: explica les diferents etapes històriques i la consciència humana determinada pel lloc que ocupem en el procés de producció.
Determinisme reduccionista: tota causa té un efecte i tot efecte té una causa.
Indeterminisme: afirmació radical de la llibertat.
Ús regulatiu: consisteix en investigar tots els fenòmens com si estiguessin produïts per una causa.
Autonomia moral: afirma que el subjecte es dóna a si mateix la llei pròpia.
Nivell preconvencional: nivell de consciència moral en el que una persona té per just el que satisfà els seus interessos.
Nivell postconvencional: nivells de consciència moral en el que la persona distingeix entre les normes de la societat i els principis morals universals.
Responsabilitat: concepte que ha d´ assumir la reparació dels dany fixat per les lleis.
Principi de responsabilitat: és el principi que defensa H. Jonas que defensa hem d´ assumir les conseqüències de les accions almenys no pitjor del que és ara.
Existencialisme: l’existència es anterior a l’ essència.
Autonomia: som nosaltres qui ens donem les nostres pròpies lleis.
Heteronomia: aquelles persones que segueixen la norma d’un altre i no la seva.
Definicions tema 9
Hàbit: és la repetició d´actes en una mateixa direcció que ens predisposen a obrar.
Virtut: hàbit que ens predisposa a obrar bé.
Consciència moral: és la capacitat de distingir entre el que és bo i dolent.
Llibertat interna: és l’ absència de coacció interna (llibertat de la voluntat).
Llibertat externa: manca de coacció externa.
Condicionament: concepte filosòfic que afirma que l´home no té absoluta i total llibertat però si la suficient per ser responsable dels seus actes.
Destí: hi ha una llei que regeix l´ univers.
Determinisme genètic: veuen en la dotació genètica les causes de totes les nostres actuacions.
Determinisme econòmic: explica les diferents etapes històriques i la consciència humana determinada pel lloc que ocupem en el procés de producció.
Determinisme reduccionista: tota causa té un efecte i tot efecte té una causa.
Indeterminisme: afirmació radical de la llibertat.
Ús regulatiu: consisteix en investigar tots els fenòmens com si estiguessin produïts per una causa.
Autonomia moral: afirma que el subjecte es dóna a si mateix la llei pròpia.
Nivell preconvencional: nivell de consciència moral en el que una persona té per just el que satisfà els seus interessos.
Nivell postconvencional: nivells de consciència moral en el que la persona distingeix entre les normes de la societat i els principis morals universals.
Responsabilitat: concepte que ha d´ assumir la reparació dels dany fixat per les lleis.
Principi de responsabilitat: és el principi que defensa H. Jonas que defensa hem d´ assumir les conseqüències de les accions almenys no pitjor del que és ara.
Existencialisme: l’existència es anterior a l’ essència.
Autonomia: som nosaltres qui ens donem les nostres pròpies lleis.
Heteronomia: aquelles persones que segueixen la norma d’un altre i no la seva.
Ejercici pàgina 189
A Europa viu una dona que pateix un tipus especial de càncer i es morirà aviat. Hi ha un medicament que els metges pensen que la pot salvar, És una forma de radio que un farmacèutic de la mateixa ciutat acaba de descobrir. La droga és cara, però el farmacèutic està cobrant deu vegades el que li ha costat fer-la. Va pagar 200 euros pel material i n’està cobrant 2000 per una petita dosi. El marit de la dona malalta, Heinz, demana diners a tothom que coneix, però només pot reunir 1000 euros, la meitat del que costa. Li diu al farmacèutic que la seva zona s’està morint i li suplica que li vengui el medicament més barat o que deixi que li pagui més endavant. El farmacèutic diu:
- No, jo el vaig descobrir i en trauré diners.
Heinz està desesperat i pensa atracar l’establiment per robar el medicament per a la seva dona
Heinz ha de robar el medicament?Per què o per què no?
Sí, en aquest cas es tracta de salvar una vida humana.
Si Heinz no estimés a la seva dona, hauria de robar el medicament per ella? És Heinz responsable del que li passi a la seva dona?Per què o per què no?
Crec que si tot i que ara lo l’estimes, ja que com he dit abans es tracta d’una vida humana i en part es responsable d’ella pel fet d’estar casat.
Té Heinz la mateixa responsabilitat amb la seva dona en cas que no l’estimi? Per què o per què no?
En aquesta situació crec que no ja que no l’estima i suposem que tampoc esta casada amb ella,llavors no te tanta responsabilitat.
Si suposem que la persona malalta no és la seva dona, sinó un estrany, Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?
No, ja que seria un estrany, es a dir, una persona que no coneixes de res.
La gent ha de fer qualsevol cosa per salvar la vida del altres en qualsevol cas?
Si sempre que no arribem a l’extrem de matar i que no suposi una falta molt greu.
El fet que Heinz robi va contra la llei. Això fa que sigui moralment dolent? La gent ha de fer tot el possible per evitar anar contra la llei?
Si roba el medicament clar que va encontra de la llei però es un acte justificat ja que ho ha intenta per el diàleg intentar pagar el medicament cada més i com no ho ha aconseguir la segona opció es per la força, com e dit abans els fins justifiquen els medis.
Comentari pàgina 183
L’home, artífex de la seva propia vida
Idees principals
Sèneca diu que es el mateix viure benaventuradament que viure segons la naturalesa, es a dir, viure feliçment. Sèneca diu que tenim que conservar les aptituds que ens van donar al néixer, no permetre el domini ni la servitud, es a dir, ser lliures .Que confiem en els nostres instints i en la naturalesa.
Títol
La felicitat a traves de la naturalesa
Comentari
Sèneca ens explica que tenim que allunyar-nos de qualsevol luxe, ja que produeixen felicitat però no a llarg termini, ens aconsella a buscar alguna cosa que sigui bona i a la vegada duradora i que no ens fixéssim només en la aparença. N’hi ha vegades que estem quasi tota la vida al costat de al persona que ens faria feliç, però no ens adonem fins que ja no la tenim al costat nostre
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
