Comentari de John Stuart Mill

Idees principals

Mill en aquest text fa una distinció entre dos tipues de persones, les que senten plaer amb coses qeu per a alguns altres son insignificants que assoleixen la felicitat més facilment, i les que son conscients de que la seva felicitat es imperfecte però s'haven assumir bé aquesta càrrega.

Títol

Satisfets e insatisfets

Comentari

En aquest text de Mill afirma que son feliços aquells que senten un plaer per coses insignificants, pero que per a ell es alguna cosa superior. Mill defensa que els mes savis son els que accepten aquesta vida tal i com es i que aspiren a plaers mes superiors, com son els plaers intel·lectuals. Tal i com diu Mill en aquesta frase: Millor ser un home satisfet que un porc insatisfet, millor Sòcrates insatisfet que boig satisfet

La filosofia Kantiana

En al filosofia Kantiana trobem similituts amb l'empirisme i el racionalisme. Té trets característics de l'empirisme perque Kant diu que tot coneixement comença amb les impressions que nosaltres rebem. Per part de les teories racionalistes trobem en que el coneixement es independent de l'experiència però només apareix quan es dona aquesta, les idees innates es troben avans de les idees a priori.

Realitat exterior

Idees principals

Hume diu que la filosofia en aquest llibre es molt escèptica, i que tot el raonament humà es redueix en l’experiència i la creença acompanyada amb els hàbits de la vida. Hume diu que emprenem molt mes la raó en aquestes situacions perquè no ho podem evitar.

Títol

Hume, una filosofia escèptica.

Comentari

Hume en aquest fragment diu que l’escepticisme tendeix a donar-nos una visió de les imperfeccions i límits del nostre enteniment. Afirma que tot el nostre raonament es redueix en l’experiència, creença i l’hàbit de la nostra vida, es a dir, quan per exemple golpegem una bola de billar, la nostra experiència ens diu junt amb els hàbits que seguirà el mateix efecte de sempre, glopejar una bola, però no podem afirmar-ho rotundament, per això utilitzem la creença, crec que la bola glopejarà a l’altre bola.

Comentari de text: l'Abstract de hume

Idees principals

Hume diu que tots els nostres arguments referents a alguna cosa del futur, Hume diu que estem determinats pel costum. Hume posa l’exemple de que una bola de billar que es mou en una direcció, la nostra ment ja s’anticipa al moviment de la bola, ja que pensem que seguirà aquella direcció. Això serien qüestions de fets. Per tan segons Hume no es la raó la guia de la vida sinó el costum en que nosaltres ens basem

Títol

El costum, la guia de la vida

Comentari

Hume, en aquest fragment de l’abstract diu que no podem estar segur que la naturalesa actuï com sempre, igualment el futur no podem esperar que sigui com el passat. Per això diu que estem determinats nomes pel costum, ja que a qualsevol cosa de la naturalesa , no podem esperar que es comporti com sempre a sigut, es a dir, si jo deixo caure un bolígraf, diu que possiblement caigui i es molt probable que sigui així, si torno a agafar a quest bolígraf i abans de deixar-lo caure dic, que es possible que no caigui, sinó que es quedi surant en l’aire, si poc succeir, però es molt probable que nos succeeixi això.

Comentari de text: investigació sobre l'enteniment humà.

Idees principals

Huma diu en aquest fragment que els objectes de la investigació humana es poden dividir en relacions d’idees i questions de fet. Les primeres serien les que mai acabarien en contradicción, com el fet de que un triangle la suma dels seus angles formen 180 graus. En canvi les questions de fet si que poden caure en una contradiccio, com per exemple: El sol sortira dema, que ni hagi sortir durant tota la meva vida no implica que dema sortira, pero es posible que no sorti pero es mes probable que surti

Titol

Divisió dels objectes de raó

Comentari

Huma quan parla sobre els objecte de rao, es troven divitis en dos, relacions de idees, que es on es trobarien l’algebra, les matematiques, es a dir, allo del que no podem dubtar ja que es poden demostrat tot i que no estiguien en la naturalesa, per tant no podem dir que un triangle te quatre costats perque aixo seria una gran contradiccio i seria falsa, ja que es aixi i no pot ser d’altre manera.

Mentre que les questions de fets no es la rao la facultat de coneixement, sino l’experiencia sensible quan percebem o recordem quelcom. En les raons de fet el contrari sempre pot ser posible i no implica cap contraccio, el sol sortira dema, no tenim completament la certeza de si sortira o no, pero les nostres experiencies anteriors en san demostrat que fins avui si que a sortit el sol, pero qu tambe cap la possibilitat tot i que sigui minima que no sorti

Comentari de text: Identitat personal

Idees principals

L’ànima és un conjunt de percepcions distintes totes elles unides. Totes les idees que nosaltres tenim , totes i cascuna d'aquestes idees provenen de impressions, excepte la idea de substància que aquesta no es deriva de cap impresió .

Títol

De que esta formada la ment ?

Comentari

En aquest text Hume diu que l'ànima està formada per un sistema de percepcions diferents. Descartes defensava que el pensament era l'essència de la ment, al contrari de Hume que ell defensava que esta format per tot allò que es particular llavors també ho son les percepcions que formen la nostra ment. Hume també afirma que la ment es un conjunt de percepcions on aquestes s'agrupen.

Comentari de Hume

Idees principals

Huma diu en aquest fragment que els objectes de la investigació humana es poden dividir en relacions d’idees i questions de fet. Les primeres serien les que mai acabarien en contradicción, com el fet de que un triangle la suma dels seus angles formen 180 graus. En canvi les questions de fet si que poden caure en una contradiccio, com per exemple; El sol sortira dema, que ni hagi sortir durant tota la meva vida no implica que dema sortira, pero es posible que no sorti pero es mes probable que surti.

Titol
Dues visions diferents

Comentari

Huma quan parla sobre els objecte de rao, es troven divitis en dos, relacions de idees, que es on es trobarien l’algebra, les matematiques, es a dir, allò del que no podem dubtar ja que es poden demostrar tot i que no estiguin en la naturalesa, per tant no podem dir que un triangle te quatre costats perque aixo seria una gran contradiccio i seria falsa, ja que es així i no pot ser d’altre manera.
Mentre que les questions de fets no es la rao la facultat de coneixement, sino l’experiencia sensible quan percebem o recordem quelcom. En les raons de fet el contrari sempre pot ser posible i no implica cap contradicció, el sol sortira dema, no tenim completament la certeza de si sortira o no, pero les nostres experiencies anteriors ens han demostrat que fins avui si que a sortit el sol, però que tambe cap la possibilitat tot i que sigui minima que no sorti