dijous, 3 de març del 2011

Es aquest els millors dels mons possibles?


Jo penso que aquest no es un dels millors mons possibles. Si aquesta pregunta la fem a moltes mes persones cadascuna tindria el seu millor món, ja que l’ompliria amb totes les seves idees i com ell cregui que hauria de ser, es a dir, en aquell moment seria com un Déu creador, tot i que nomes aquest món existiria en al seva ment. Ja que per a cadascuna de les persones diria que mai els humans passessin gana, no hi hagi guerres... però que totes aquestes persones i jo diguem com seria el nostre mon millor que l’actual no vol dir que aquest món existeixi, ja que cap comparteix la mateixa idea sobre aquets món possible.

Comentari de Descartes


  • Idees principals

Descartes es suposa per a si mateix un geni maligne que l’hi enganya. Que aquest geni maligne utilitza aquest poder per a crear ilusions de les coses de la realitat, per tant descartes diu que no es refiara mai de l’ho que veu o senti, per tal d’aconseguir arriba a la veritat absoluta, i en el cas que no ho aconsegueixi, estara preparat per a preveure les ilusions d’aquest geni mlavat.

  • Titol

La realitat, meres ilusions.

  • Comentari

En aquest text, descart planteja d’hipòtesi d’un deu maligne que utilitza el seu poder per a crear ilusions, per tan Decart comença a dubtar de qualsevol cosas que els seus sentits captesin, per tan si aquest deu crea ilusions, vol dir que els sentits en enganyen. Decart va començar a dubtar de qualsevol cosas per petita que sigui, per quan dubte d’alguna ilusio creada per aquest deu, vol dir que esta pesant i si penso es que existeix, per tant l’unica cosa que sabem amb certesa es que el jo existeix, es a dir, sabem que existem

Comentari de Descartes


  • Idees principals

Descartes diu que per asolir un coneixement universal ens hem de basar en quatre simples normes per tal d'aconsegui aquest coneixement.

  • Títol

quatre normes per assolir el coneixemet absolut

  • Comentari

En aquest fragment del discurs del mètode, obra de Descarte planteja simplement quatre normes lògiques per tal d'arribar al coneixement, ja que si pensessim més normes, finalment les infringiriem. Per tant, les quetre normes que crea es basen en: no dir que una cosa es certa sino estem completament segurs, quan tenim un problema dividir-lo en tantes parts com sigui possible, ordenar el problema segons la seva dificultat, i per ultim realitzar citacions llargues i completes d'aquest problema.

Sant Anselm


En l'argument ontologic de Sant Alselm, intenta demostrar que Déu existeix, dient que Déu es l'èsser maximament perfecta el qual res no pot ser pensat, per tant Déu a d'existir necessariament, ja que no exixtir equivaldria a una contradicció, ja que aixó significaria que no seria perfecta, per tant segons sant Alselm Déu exixteix.

Però el problema de l'argument ontològic, que va ser criticat per alguns filòsof, es que afirma l'exixtencia de Déu basant-se en la propia ment, a partir de idees no podem afirmar certes coses de la nostra realitat.

Comentari de San Agustí


  • Idees principals

En aquest text de San Agustí es basa en que quan Déu va crear el món, també va crear el temps, per tant no te sentit preguntar-se que hi habia abans de la creació del món, perque con que no hi estava creat el temps, no podem dir res.

  • Títol

Déu, creador del món i del temps

  • Comentari

En aquest fragment de les confessions, abro de San Agustí, dona importancia a Déu, a la creació del món i sobretot del temps, ja que quan va crear el món necessariamente va crear el temps, pero San Agustí parla de Déu com un èsser etern e intemporal, es a dir, Déu es troba fora del temps, no com els èssers humans que el temps en afecta.

Carta a meneceu


  • Idees principals

En aquesta carta a Meneceu, Epicur diu que ja siguem vells o siguem joves no hem de deixar de filosofar, ja que filosofar per la persona vella vol dir recordar el passat, doncs això li proporciona felicitat. Epicur també parla de la mort, on no l’hem de tenir cap por, perquè con hi som la mort no hi es, i quan hi es nosaltres ja no hi som. Perquè el savi no rebutja el viure ve i tampoc ni te por de no viure, per tant no tenim que témer a la porFa també referències al futur, ja que diu que totalment no es nostre, però tampoc hem d’esperar-lo sabent que s’ha de complir una cosa determinada. Igualment els desitjos hi ha alguns que son naturals i altres vans, i dins d’aquests naturals hi trobem alguns que son necessaris i altres que simplement son naturals. Dels necessaris alguns es necessiten per assolir la felicitat, uns altres per el cos i altres benestar per la vida. Per això Epicur diu que el plaer es el principi i el fi de la vida feliç, i que escollim segons la norma del plaer i del dolor, però que a vegades renunciem als plaers per no sofrir un mal major.

  • Títol

Epicur, una visió de la vida hedonista.

  • Comentari

En aquesta carta, Epicur avarca diferents temes, primerament ens parla sobre que tenim que seguir fent filosofia ja que segons ell així aconseguir-me-la salut de l’ànima,tant els joves com els vells tenim que seguint filosofant perquè això el vell es sentirà feliç quan recordi el passat i el jove mirarà cap a un futur. No em de pensar en la mort ja que aquest pensament fa que durant la nostra vida estiguem preguntar-nos coses sobre la mort i degut això no estem sent feliços. En la mort no tenim que pensar perquè quan nosaltres hi som la mort no hi es i quan la mort i es nosaltres ja no hi som, es a dir, d’alguna manera la mort es el nostre final de la vida, però a la vegada no pertany, degut que quan no som, som merament matèria. Epicur també esmenta que tot i que el nostre futur no es completament nostre si que prenem decisions que afectaran aquest. També diu que hi ha desitjos naturals i uns altres que son vans, i dintre dels naturals trobem desitjos per el benestar del nostre cos, de la nostre anima , si aconseguim això viurem feliços. També parla sobre els plaers els quals les persones fem decisions basant-nos en els plaers i els dolors, però a vegades escollim el dolor perquè el plaer ens portaria un dolor molt mes gran.

Comentari text d'Aristòtil


  • Idees principals

En aquest text Aristotil ens explica que ell anomena terme mitja allò que estar a la mateixa distancia l'un de l'altre, on ell parla de l'excés i el defecte, on segons ell en el terme mitja es trobaria la virtud. On al final Aristòtil parla sobre la virtud ètica.

  • Titol

La virtud ètica com a terme mitja.

  • Comentari

En aquest fragment de la virtud, que prove de l'etica Nicòmac, tracta com he dit abans saber estar en el terme mitja, ja que si nosaltres no ens trobem en el terme mitja i ens apropem cap a un dels extrems podem estar en el defecte/cobardia o en l'excés/temeritat. Per aixo els èssers humans han de buscar el terme mitja pero no en aquella cosa, sino el terme mitj relatiu a la nostra vida

Comentari text d'aristòtil


  • Idees principals

En aquest text Aristòtil explica que l'acte es millor i molt més valuos que la potència, posan't diversos exemples finalmente aristòtil diu que els contraris tant en l'acte com en la potència no es poden donar a l'hora, pero un dels dos contraris en l'acte necessariamente sera el bé.

  • Titol

L'acte superior a la potència

  • Comentari

En aquest text Aristòtil parla sobre la superioritat de l'acte en la potència, ja que esta en potència vol dir arribar a ser, mentre que estar en acte vol dir ser, per tant nosaltres ja i som. També diu que estar en potència i en acte, els seus respectius contraris mai podran ser a la vegada, ja que si la potència te els dos contraris a la begada voldria dir que en l'acte també i seran, i aixó es impossible.