La cultura com a activitat simbólica Títol: L’home en un món simbòlic Les ideas principals Rousseau diu que l’home es un animal depravat, perquè sobrepassa els seus límits de la vida, i que això no representa cap avantatge per a la naturalesa humana. Que l’ésser humà s’ha d’adaptar a les condiciones de la vida.Comentari
Rousseau diu que l’ésser humà d’alguna manera sempre te tendència a destruir tot el que l’envolta, en aquest fragment Rousseau l’expressa dient la següent frase “l’home es un animal depravat”. Cassier també explica que l’ésser humà s’ha d’adaptar a la naturalesa ja que no només existeix un món nomes físic, sinó també un món simbòlic, del qual formen el llenguatge, el mite, l’art i la religió. També Cassier diu que l’home no pot arribar a la realitat física, sinó que a mida que va avançant cap a la realitat simbòlica, s’allunya encara mes de la realitat física.
·Animal cultural: L’ésser humà es un animal peculiar, ja que sobre a l’ordre cultural, llenguatge, la tècnica, la moral, el dret, l’economia, l’art, la ciència i la religió, la cultura es la forma que te l’ésser humà d’adaptar-se al medi.
·Individualisme possessiu: L’ésser humà es l’ùnic propietari de la seva persona i de les seves capacitats i no deu res a la societat.
·Sociabilitat natural (Aristòtil): L’ésser humà necessita la societat i la cultura que aquesta li aporti per realitzar-se d’acord amb les seves capacitats. (Aristòtil afirma que l’ésser humà es social).
·Estat de naturalesa: Abstenció de la societat en el qual l’individu gaudeix de llibertat absoluta.
·Guerra de tots contra tots: L’estat de conflicte de l’ésser humà en estat de natura.
·Contractualisme: L’ésser humà no es social per natura, sino que ho és per un contracte.
·Antropologia cultural: Estudia la manera de viure dels diferents grups humans i l’evolució que ha experimentat.
·Socialització primària: Adopten els valors, usos i costums de la societat a la qual pertanyen.
·Socialització secundaria: S’interioritzen mons institucionals que contrasten amb el “món de base” adquirit en la socialització primària.
·Cultura: Compren tot allò que els éssers humans han produït per adaptar-se al seu entorn físic i social.
·Subcultura: Són cada unes de les cultures existents diferenciades per l’edat, el nivell socioeconòmic, la classe social, l’origen ètnic...
·Contracultura: Es un moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.
·Nous moviments socials: Responen al buit que moltes persones senten davant un futur incert i un present efímer.
·Civilització: Prové dels termes llatins civis (ciutadà), civita(ciutat). Parlar de civilització es parlar del que es propi de la ciutat.
·Etnocentrisme: Analitza des del punt de vista de la pròpia cultura, que es converteix en la mesura per valorar les altres.
·Relativisme cultural: Proposa analitzar les diverses cultures des dels seus pròpies valors i no des d’una cultura aliena, i recomana la tolerància cap a les diferents expressions culturals.
·Interculturalisme: Parteix del respecta de les altres cultures, però supera les mancances del relativisme cultura perquè propugna la trobada entre les diferents cultures en condicions d’igualtat.
·Multiculturalisme: Presencia de diferents cultures en un mateix territori.
·Universalisme: Es aquella que defensa que hi ha una moral mínima i uns valors compartits per totes les cultures.
·Aporofòbia: Es el rebuig i el menyspreu envers el pobre.
Crec que per que dues cultures visquin en el mateix territori sense que hi hagi cap enfrontament ni problemes , les dues cultures han de respectar-se mútuament, per exemple: La cultura externa que entra amb contacte amb la cultura d’un país, aquesta cultura externa, te que habituar-se a els costums d’aquella cultura, d’aquella societat diferent de la del seu país, i respectar les mateixes normes i drets. Si aconseguim que aquesta cultura s’adapti totalment a les normes, cultures (en part) ..., el conviure entre les dues serà mes respectuós i sense cap disputa. Però per una altra banda, la cultura interna del país també té que acceptar i respectar l’altre cultura sense cap discriminació i fent esforços per que la cultura estrangera aconsegueixi adaptar-se. Donant-li algunes ajudes com per exemple d’estudis perquè puguin socialitzar-se millor.
Es la unió de la ciutat i de l’home, la ciutat es capaç de dominar i domesticar a l’home fent que aprengui la cortesia, refinament.
Quina es la contribució de la ciutat a la civilització
Domestica l’home perquè sigui mes cortès, refinat i utilitzi el diàleg en lloc de la violència.
Busca informació sobre quatre ciutats que hagin estat influents en diferents èpoques històriques i indica quina ha estat la seva contribució especifica.
Montagu, la cultura es la manera de viure en el món i en la societat, que es com una manera de situar-se al món. Es la forma de vida d’un poble que la distingeix de les altres cultures segons la seva manera de viure. Montagu diu i afirma que la cultura es un mitja que te un poble dins d’un territori amb les seves pròpies idees, religió, sentiments...la cultura es la que ajuda a l’ésser humà a sobreviure sobre el medi físic, fent que l’home respecti a les altres gracies a la cultura. La cultura es una forma que te l’ésser humà de viure, per això diu que la vida no s’imposa a la cultura sinó que es la cultura la que s’imposa a la vida.
L'antropologia (del grec grec άνθρωπος, anthropos, "ser humà", i logos, "coneixement"), és la ciència que estudia l'ésser humà de forma holística. Combinant en una sola disciplina els enfocaments de les ciències naturals, socials i humanes, l'antropologia és, sobretot, una ciència integradora. Se la pot definir com la ciència que s'ocupa d'estudiar l'origen i desenvolupament de tota la gamma de la variabilitat humana i les maneres de comportament socials a través del temps i l'espai, és a dir, del procés biosocial de l'existència de la raça humana. L'antropologia té com a objecte d'estudi a tots els humans i totes les dimensions de la Humanitat. Altres disciplines associades a l'antropologia són la lingüística i l'arqueologia. Es distingeix d'altres disciplines per la seva èmfasi en la relativitat cultural, la examinació a profunditat del context i les comparacions transculturals. Analitza l'home en el marc de la societat a què pertany, com a executor de cultura i, alhora, com a producte de la mateixa; el concepte de cultura és bàsic en antropologia. Es considera que la cultura és un tret bàsic de la natura humana, i que l'home té la capacitat de concebre el món de manera simbòlica, d'aprendre i de transmetre símbols, i de transformar el món, i ell mateix, utilitzant aquests símbols.
Quines idees exposades en el text et semblen encertades i quines no? Per que? Trobo certes les idees següents; es cert que l’esser humà es lliure i per tant no pot perteneixer a cap persona, ja que no som un objecte que es pugui tenir . Cada persona es propietari i responsable de la seva persona i de les seves capacitats, cada individu te que saber quines son les seves capacitats i que tota acció repercuteix en alguna cosa. Cada persona te dret a treballar i a fer-se com a persona. No trobo certes aquestes idees; les relacions humanes no totes son relacions comercials, una persona es pot relacionar sense demanar res a canvi un exemple són els amics.
Creus que d’individualisme possessiu està vigent avui en dia? En què ho notes? Actualment crec que si, les persones, quan es relacionen la gran majoria es per fer negocis, cada persona busca lo millor per si mateix.
Títol La verificació amb l’experiència Idees principals. Popper afirma que només acceptarà un sistema entre els científics si aquest esta afirmat per l’experiència. Un sistema científic, no pot ser etern sinó que serà refutat per una altra hipòtesi, Popper posa l’exemple de “plourà o no plourà aquí demà”, aquesta hipòtesi no pot ser refutada ja que dones les dues possibilitats en la formulació de d’hipòtesi, però si diem que “plourà aquí demà”, si que es podria refutar perquè nomes inclou una possibilitat i si aquesta no succeeix vol dir que és refutada. Comentari El text que exposa Popper defensa clarament el falsacionisme, on critica en raonament inductiu, i afirma que els enunciats depenen de la teoria des de la qual s’observen, ja que a partir d’enunciats singulars es conclou deductivament la falsedat d’enunciats universals. Segons Popper una hipòtesi no es eterna, sinó que quedarà refutada, tot això comporta que segons Popper una hipòtesi es pot reconèixer com a científica si aquesta pot ser refutada per una altre. Ell no exigeix que una hipòtesi sigui sempre valida, sinó que sigui falsada.
•Un triangle equilater: Real •La mort: Real •Que hem toqui la loteria en el sorteig del més que ve: Possible •Lara Croft: Sembla real •Napoleó Bonaparte: Va ser real •Un miratge: Sembla real •Una flor de plastic: Real •El meu aprovat: Real •La meva alegria per l’aprovat: Sembla real •Els records de l’estiu: Sembla real •El somni d’aquesta nit: Sembla real •Els amics dels xats: Sembla real •La meva imatge en un mirall: Sembla real •El que sento en veure en una pel•lícula: Sembla real •Una pel•lícula: Sembla real
